Resumen de Utilització del servei d'urgències des de la perspectiva de Patenció primària

J. de la Flor Bru, Magdalena Bartomeus, Francesca Freixas, Margarita Garcia Primi, Victòria Hernández, Mª Luisa Bellido Martínez, Francesc Molero, Dolors Rey, Marisa Ridao March, Jaume Sabrià Pau

• español

  Objetivos.

  Estudiar los motivos de derivación desde la Atención primaria pediátrica al servicio de urgencias del hospital de referencia y analizar la respuesta dada a la demanda planteada; estudiar los motivos de consulta espontánea del paciente al servicio de urgencias hospitalario y analizar la respuesta; sugerir medidas que traten de disminuir el contacto directo del usuario con el hospital.

  Material y métodos.

  Estudio prospectivo de 1 año de duración. Registro de los siguientes datos: 1. derivación desde la Atención primaria: edad, sexo, motivo(s) de la derivación, demanda al hospital, respuesta dada y valoración de la misma, con explicación a las valoraciones negativas.

  2. consulta espontánea: edad, sexo, motivo(s) de consulta, justificación de la misma, hora, día, motivo de no utilizar primero el centro de salud, valoración de la respuesta hospitalaria, explicación a las valoraciones negativas y valoración de la información del paciente al centro de salud.

  Resultados.

  De 20.690 visitas, se han derivado 75 (0.36%) a urgencias de hospital, con una edad media de 6 años y 4 meses. Los traumatismos y la fiebre han sido las causas más frecuentes. Se han producido 301 contactos espontáneos, con una edad media de 3 años y 7 meses, con la fiebre como principal motivo de consulta. Se han considerado no justificables el 32.8% y no evitables desde la Atención primaria el 29%. La respuesta hospitalaria se ha considerado positiva en el 80.4%. El 95.3% de pacientes han informado adecuadamente al centro de salud.

  Conclusiones.

  La mayor parte de consultas espontáneas al servicio de urgencias hospitalario son evitables si se abordan reformas estructurales en la atención primaria pediátrica.

• English

  Objective.

  To determine causes of referral from primary pediatric care to hospital emergency room and observe the answer. To determine causes of spontaneous contact vvith hospital emergency room and observe the ansvver. To suggest methods of minimize the number of spontaneous contacts with emergency room.

  Methods.

  Prospective work, one year long. Registering: 1. Referral: age, sex, cause of referral, suggest to hospital, ansvver, assesment of the ansvver and explanation of negative assesment. 2. Spontaneous contact: age, sex, cause of contact, assesment of justification of contact, hour, day, cause of no use of primary care, assesment of answer, explanation of negative assesment and assesment of patient's information to Health care center.

  Results.

  From 20.690 visits, 75 (0.36%) referrals were made, vvith mean age of 6 years and 4 months. Trauma and fever were primary causes. Ansvver from the hospital was satisfactory in 90.6%. 301 spontaneous contacts vvere detected, with mean age of 3 years and 7 months. Fever was the most frequent complaint. 32.8% were assesed as not justified contacts. 29.2% were assesed as not avoidable contacts from primary pediatrics. Answer was positive in 80.4%. Convenient information to Health care center was delivered in 95.3%.

  Conclusions.

  Structural improves in primary pediatric care is needed to minimize spontaneous, not justified contact with hospital emergency room

• català

  Objectius.

  Estudiar els motius de derivació des de l'Atenció primària pediàtrica al servei d'urgències de l'hospital de referència i analitzar la resposta donada a la demanda plantejada; estudiar els motius de consulta espontània del pacient al servei d'urgències de l'hospital i analitzar la resposta donada; suggerir mesures que tractin de disminuir la consulta directa de l'usuari a l'hospital.

  Material i mètodes.

  Estudi prospectiu d'un any de durada. Recull de les següents dades: 1. derivació des de ['Área básica de salut: edat, sexe, motiu(s) de la derivació, demanda feta a l'hospital, resposta obtinguda, valoració de la resposta i explicació a les valoracions negatives.

  2. consulta espontània: edat, sexe, motiu(s) de consulta, valoració de la justificació de la consulta, hora, dia, motiu de no utilitzar primer l'Atenció primària, valoració de la resposta hospitalària, explicació a les valoracions negatives i valoració de la informació del pacient a 'Área básica.

  Resultats.

  De 20.690 visites, se n'han derivat a urgències d'hospital 75 (0.36%), amb una edat mitjana de 6 anys i 4 mesos. Els traumatismes i la febre foren els motius més freqüents. 68 respostes (90.6%) s'han considerat positives. S'han produït 301 contactes espontanis, amb una edat mitjana de 3 anys i 7 mesos, amb la febre com a motiu més freqüent. S'han considerat consultes no justificables el 32.8%. S'han considerat consultes no evitables des de l'Atenció primària el 29%. S'ha considerat positiva la resposta hospitalària en el 80.4%. El 95.3% dels pacients han informat adequadament l'Área básica.

  Conclusions.

  La major part de consultes espontànies al servei d'urgències de l'hospital serien evitables amb reformes estructurals de l'Atenció primària.