Resumen de L’avaluació d’impacte normatiu a l’Administració de la Generalitat i la política de millora de la regulació: balanç i reptes en el context de la Llei de transparència
- español
El empobrecimiento de la calidad normativa y el crecimiento exponencial del número de normas se traduce en una pérdida de eficacia de la legislación y en un incremento de los costes del cumplimiento. Esta situación ha motivado la aparición en las últimas décadas de una nueva política pública de mejora de la regulación en el ámbito europeo e internacional, que persigue la utilización más eficiente de los recursos públicos de los cuales disponen los gobiernos, así como una mayor racionalidad y transparencia en la elaboración de las normas. Por su contribución a la calidad y la racionalidad de las normas, la evaluación de impacto normativo, tanto ex ante como ex post, es un elemento central de esta política, ya que aporta evidencia en el proceso de toma de decisiones y asegura que los beneficios de la regulación justifican los costes que comporta. En Cataluña, la evaluación de impacto normativo se ha institucionalizado en relación con la iniciativa legislativa del Gobierno y su potestad reglamentaria, tanto con respecto al procedimiento que lo ordena como con respecto a la organización administrativa que vela por el cumplimiento de sus requerimientos. La política pública de mejora de la regulación en la cual se enmarcan estas medidas ha sido reconocida como buena práctica por la OCDE. La introducción de la evaluación en el procedimiento de elaboración de normas de la Administración de la Generalidad implica que la adopción de la norma tiene que ir precedida de un proceso de análisis previo que ayuda a obtener, sistematizar y ordenar la información necesaria para la toma de decisiones. La memoria de evaluación debe plasmar el resultado obtenido y aportar el máximo de información posible sobre las alternativas existentes para alcanzar los objetivos perseguidos, así como sus ventajas y desventajas. El balance de aplicación muestra que, si bien la tendencia es favorable, el enfoque excesivamente formal dificulta su implantación real. Es necesario un cambio profundo de cultura reguladora y un esfuerzo sostenido en el tiempo para ver resultados. Los requerimientos vigentes en materia de transparencia favorecerán el paso de un proceso de adopción de decisiones tradicional hacia otro basado en el conocimiento y la evidencia. Para avanzar en esta dirección y alcanzar un marco normativo de calidad, se sugiere revisar el stock regulatorio, reforzar las medidas procedimentales y organizativas en relación con la evaluación ex ante, potenciar las consultas públicas previas, impulsar la evaluación ex post de forma sistemática e implicar al Parlamento en la mejora de la regulación de manera que se tengan en cuenta las evaluaciones de los proyectos de ley.
- català
L’empobriment de la qualitat normativa i el creixement exponencial del nombre de normes es tradueix en una pèrdua d’eficàcia de la legislació i en un increment dels costos de l’acompliment. Això ha motivat l'aparició en les últimes dècades d'una nova política pública de millora de la regulació en l'àmbit europeu i internacional, que persegueix la utilització més eficient dels recursos públics de què disposen els governs, així com una major racionalitat i transparència en l'elaboració de les normes. Per la seva contribució a la qualitat i la racionalitat de les normes, l'avaluació d'impacte normatiu, tant ex ante com ex post, és un element central d'aquesta política, ja que aporta evidència en el procés de presa de decisions i assegura que els beneficis de la regulació justifiquen els costos que comporta. A Catalunya l’avaluació d’impacte normatiu s’ha institucionalitzat en relació amb la iniciativa legislativa del Govern i la seva potestat reglamentària, tant pel que fa al procediment que l’ordena com pel que fa a l’organització administrativa que vetlla pel compliment dels seus requeriments. La política pública de millora de la regulació en la qual s'emmarquen aquestes mesures ha estat reconeguda com a bona pràctica per l'OCDE. La introducció de l'avaluació en el procediment d’elaboració de normes de l’'Administració de la Generalitat implica que l’adopció de la norma ha d’anar precedida d’un procés d’anàlisi prèvia que ajuda a obtenir, sistematitzar i ordenar la informació necessària per a la presa de decisions. La memòria d'avaluació ha de recollir‐ne el resultat i aportar el màxim d'informació possible sobre les alternatives existents per assolir els objectius perseguits, així com els seus avantatges i desavantatges. El balanç d’aplicació mostra que, si bé la tendència és favorable, l'enfocament excessivament formal dificulta la seva implantació real. Cal un canvi profund de cultura reguladora i un esforç sostingut en el temps per veure resultats. Els requeriments vigents en matèria de transparència afavoriran el pas d'un procés d'adopció de decisions tradicional vers un altre basat en el coneixement i l'evidència. Per avançar en aquesta direcció i assolir un marc normatiu de qualitat, se suggereix revisar l'estoc regulatori, reforçar les mesures procedimentals i organitzatives en relació amb l’avaluació ex ante, potenciar les consultes públiques prèvies, impulsar l'avaluació ex post de forma sistemàtica i implicar el Parlament en la millora de la regulació de manera que es tinguin en compte les avaluacions dels projectes de llei.
