Benedict Anderson (1993) defined nation as “an imagined political community - and imagined as both inherently limited and sovereign”, and stressed the importance of cultural roots for the establishment of this national consciousness. Cultural diplomacy, organized by nation-states since the early 20th century and politically structured on the basis of this sovereign and imagined space, sought to extend the influence of countries through the promotion of national culture on the international scenario. This article examines, by contrasting Anderson ideas, the impact of nationalism on the organization of a corporatist structure for the governance of Catalan foreign cultural action between 1980 and 2014.
Benedict Anderson (1993) va definir nació com “una comunitat política imaginada, que s’imagina alhora com a inherentment limitada i com a sobirana” i va incidir en la importància de les arrels culturals per a la constitució d'aquesta consciència nacional. Les diplomàcies culturals, organitzades pels Estats-nació des d’inicis del segle XX i estructurades políticament sobre la base d’aquest espai sobirà i imaginat, van buscar estendre la influència dels països mitjançant la promoció de la cultura nacional en l’escenari internacional. En aquest article examinarem, des d'un plantejament proper al d’Anderson, la incidència del nacionalisme en l’estructuració de la governança corporativista en l’acció cultural exterior de Catalunya entre 1980 i 2014.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados