Resumen de Dinàmica poblacional d’Heteraster oblongus (Brongniart, 1821) (Echinoidea, Spatangoida, Toxasteridae) de l’Aptià de la conca del Maestrat (País Valencià, Mediterrània occidental)
Enric Forner i Valls, Joan Castany i Àlvaro
S’ha avaluat l’estructura d’edat d’una població d’un equinoïdeu irregular, Heteraster oblongus (Brongniart, 1821). L’estudi s’ha fet mitjançant una mostra aleatòria d’un jaciment, Mas de Borràs, de l’Aptià inferior de Morella, conca del Maestrat, Serralada Ibèrica, Mediterrània occidental, que s’ha interpretat com una paleobiocenosi. S’ha considerat que els intervals de la longitud màxima representen els estadis de creixement. Es conclou que l’estructura d’edat és la normal d’una espècie en condicions òptimes, però s’interpreta que els primers estadis del creixement estan infrarepresentats a causa dels processos estratinòmics. L’espècie és infàunica, viu sempre colgada en el substrat tou, la qual cosa facilita que romangui enterrada després de la mort i la seua fossilització. S’ofereix la hipòtesi que els exemplars més joves estan colgats molt superficialment i per tant més sotmesos a la bioturbació i l’onatge. Això impediria que els juvenils arribaren a quedar enterrats de forma definitiva en una proporció similar als d’edat més avançada. Existiria una probabilitat de fossilitzar directament proporcional a la profunditat en la qual estan colgats en vida fins assolir un cert llindar de fondària on la probabilitat tendirà al màxim assolit i hi romandria sense variacions.
