Resumen de El Centre Social d’Entraide aux Espagnols. La història efímera d’una entitat d’ajuda als refugiats republicans
- español
En febrero de 1941 José María Tarragó creó una entidad, hoy bastante desconocida, de servicios benéficos con sede en París para los refugiados republicanos, el Centro Social de Entraide aux Espagnols, que era la continuidad de Gemanor Catalana, que él mismo había fundado unos meses antes con fines similares. En primer lugar, el artículo analiza el funcionamiento del centro y los motivos por los que las autoridad españolas, por intermediación de la Embajada en Vichy, y luego las francesas y alemanas desestimaron su solicitud de funcionamiento en virtud de las leyes de asociaciones conformes al ordenamiento jurídico vigente. En segundo lugar, se editan los documentos inéditos sobre el centro depositados en tres archivos diferentes, los Archives de la Préfecture de Police de Paris, el Archivo General de la Administración de Alcalá de Henares y el Archivo de la Fundación Ortega-Marañón de Madrid, gracias a los cuales se ha podido reconstruir con cierto detalle la trayectoria efímera y la telaraña diplomática en que terminó atrapado.
- català
El febrer de 1941 Josep Maria Tarragó va crear una entitat, encara avui força desconeguda, de serveis benèfics amb seu a París per als refugiats republicans, el Centre Social d’Entraide aux Espagnols, que era la continuïtat de Gemanor Catalana, que ell mateix havia fundat l’any abans amb finalitats similars. En primer lloc, l’article analitza el funcionament del centre i els motius pels quals les autoritat espanyoles, per intermediació de l’Ambaixada a Vichy, i després les franceses i alemanyes van desestimar-ne la soŀlicitud de funcionament en virtut de les lleis d’associacions conformes a l’ordenament jurídic vigent. En segon lloc, s’editen els documents inèdits sobre el centre dipositats en tres arxius diferents, les Archives de la Préfecture de Police de Paris, el Archivo General de la Administración d’Alcalá de Henares i l’Archivo de la Fundació Ortega–Marañón de Madrid, mercès als quals se n’ha pogut reconstruir amb cert detall la trajectòria efímera i la teranyina diplomàtica en què va acabar atrapat.
