El autor rememora la relación de Lluís Domènech i Montaner con Canet de Mar y analiza dos de las construcciones más íntimas del arquitecto en esta población: la masia Rocosa, un edificio del siglo XVII que fue durante años el despacho del arquitecto; y la Casa Domènech, la última obra del modernismo domenequiano construida como casa de veraneo para toda la familia.
L’autor rememora la relació de Lluís Domènech i Montaner amb Canet de Mar i analitza dues de les construccions més íntimes de l’arquitecte en aquesta població: la masia Rocosa, un edifici del segle XVII que va ser durant anys el despatx de l’arquitecte; i la Casa Domènech, la darrera obra del modernisme domenequià bastida com a casa d’estiueig per a tota la família.
The author recalls the relationship between Lluís Domènech i Montaner and Canet de Mar and analyzes two of the most intimate buildings of the architect in this town: the masia Rocosa, a seventeenth-century building that was during a long time the office of the architect; and the Casa Domènech, the last work of domenechian modernism, built as a summer house for the whole family.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados