La ferropenia es la causa más frecuente de deficiencia en el mundo.
A pesar de que en la actualidad se admite una disminución en algunos países de su frecuencia, el pediatra y el médico general no deben considerar el problema como resuelto y olvidar su diagnóstico y profilaxis, dado que las consecuencias funcionales de un descenso moderado de la hemoglobina no son evidentes.
La carencia en hierro no se resume en su regresión hematológica, sino que da lugar a otras alteraciones muy importantes que hay que tener en cuenta.
Entre las manifestaciones no hematológicas más relevantes de la ferropenia, actualmente se consiclern el retraso en el aprendizaje y escaso rendimiento escolar. Sin embargo, dado que la anemia ferropénica no es el único factor responsable del escaso desarrollo en niños de bajas clases sociales, al menos ésta debería ser prontamente identificada mediante la inclusión de la determinación de hemoglobina en los programas sanitarios de atención a estas áreas y debidamente tratada.
La tendencia actual es considerar que la profilaxis se basa casi exclusivamente en el régimen dietético. La ferropenia puede ser prevenida mediante la utilización de alimentos apropiados no enriquecidos, alimentos enriquecidos con hierro o bien suplemento férrico.
La ferropenia és la causa més freqüent de deficiencia en el món.
Malgrat que actualment s'admet una disminució en alguns països de la seva trequencia, el pediatra i el metge general no han de considerar el problema com a resolt, i oblidar el seu diagnòstic i profilaxi, donat que les conseqüències funcionals d'un descens moderat de l'hemoglobina no són evidents.
La manca de ferro no es resumeix en la seva regressió hematolOgica, sinó que china lloc a altres alteracions molt importants que cal tenir en compte.
Entre les manifestacions no hematológiques més rellevants de la ferropènia, actualment es considera el retard en l'aprenentatge i l'escàs rendiment escolar. Tot i així, donat que l'anèmia ferropènica no és l'únic factor responsable de Pescas desenvolupament en nens de baixes clases socials, almenys aquesta hauria de ser promptament identificada mitjançant la inclusió de la determinació d'hemoglobina en els programes sanitaris d'atenció a aquestes àrees i degudament tractada.
La tendencia actual és considerar que la profilaxi es basa quasi exclusivament en el regim dietètic. La ferropenia pot ser previnguda mitjancant la utilització d'aliments apropiats no enriquits, aliments enriquits amb ferro o be amb suplement fèrric.
Iron deficiency is (he most frequentiv caused deficiency in the world.
A lthough its frequency is recognized as having decreased in sonie countries at (he present time, the pediatrician and the faniilv doctor should not re,gard (he prohlem as resolved and should not overlook its diagnosis and prevention, as (he Innctional consequences of a moderatelv lowered haemoglohin are not evident.
Lack of iron does not only amount to a decreased haemoglobin bu! also gives rise to other very important changes which nmst be taken into consideration.
Among (he most relevant non-haematological manifestations of ir017 deficiency are 11014' considered to he slowness in learning and poor school performance. However„given (that íron deficiency anemia is not the only factor responsible for poor development in children in the lower social scale, it should at least he promptly identified by the inclusion of a haemoglobin of a haemoglobin determination test in health care programmes in these arcas, and should be duly treated.
The tendency to-day is to consider that its prevention is almost entirely based on an adequate diet. fron deliciency can be prevented by the use of appropriate non-enriched foods, food enriched with iran or by supplementary iron.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados