El Diccionario valenciano-castellano (1851) de Josep Escrig ha estat una de les obres més vituperades en les distintes investigacions sobre la història de la lexicografia catalana. Ara bé, diversos estudis actuals mostren que moltes d’aquestes idees són fruit de prejudicis i amaguen un examen de l’obra poc rigorós. En aquest article comentarem la proposta ortogràfica tradicional del diccionari de Josep Escrig (1851), un mèrit més de l’obra que contribueix a refermar-ne els valors.
The Valencian-Castilian dictionary by Josep Escrig, Diccionario valenciano-castellano (1851), has been one of the most condemned works in the history of the Catalan lexicography.
However, current studies have shown that most of the expressed opinions about it are the result of prejudices, and reveal a questionable rigour in the research. In this paper, we aim at commenting on the traditional orthographical proposal of Josep Escrig’s dictionary (1851), which represents an additional merit of this work and comes to reassert its value
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados