Resumen de Els boscos municipals d’utilitat pública: origen històric i model de gestió actual
- español
Este artículo hace una revisión histórica de la formación del patrimonio forestal municipal y comunal a partir de diferentes fórmulas medievales. A continuación, describe el paso de la propiedad comunal a la municipal durante la segunda mitad del siglo xix, la desamortización de muchos de estos bienes y la creación del catálogo de bosques de utilidad pública con los no desamortizados. También explica que la gestión de estos bosques catalogados pasa de los municipios al Estado central y este los administra de forma centralizada, vertical y jerarquizada. Hace referencia a las reivindicaciones de los comunales por parte de las organizaciones campesinas y a los intentos durante la Segunda República de llevarlas a la práctica. Después de constatar el centralismo más duro durante la dictadura franquista, explica el paso de la administración forestal del Estado a la Generalitat de Catalunya y como esta mantiene, en buena parte, la visión monopolista y central de la vieja organización. Finalmente, plantea si se ha de continuar con el actual sistema de gestión de los bosques municipales catalogados o si se han de buscar formas más participativas y democráticas.Palabras clave: montes municipales, montes comunales, desamortización, participación.
- català
Aquest article fa un repàs històric de la formació del patrimoni forestal municipal i comunal a partir dels llibres d’ordinacions i altres fórmules medievals. A continuació, descriu el pas de la propietat comunal a la municipal durant la segona meitat del segle xix, la desamortització de molts d’aquests béns i la creació del catàleg de boscos d’utilitat pública no desamortitzables. Explica que la gestió d’aquests boscos catalogats passa dels municipis a l’Estat central i aquest els administra de manera centralitzada, vertical i jerarquitzada. També fa referència a les reivindicacions dels comunals per part de les organitzacions pageses i als intents durant la Segona República de portar-les a la pràctica. Després de constatar el centralisme més dur durant la dictadura franquista, explica el pas de l’administració forestal de l’Estat a la Generalitat autonòmica i com aquesta manté, en gran part, la visió monopolista i central de la vella organització. Finalment, planteja si s’ha de continuar el sistema actual de gestió dels boscos municipals catalogats o si s’han de cercar formes més participatives i democràtiques.Paraules clau: boscos municipals, boscos comunals, desamortització, participació.
- English
This paper reviews the formation of the municipal and communal forest heritage on the basis of different medieval systems. It then describes the transition from communal to municipal ownership in the last half of the 19th century, the disentailment of many of the Church’s properties, and the creation of the catalogue of forests of public utility which were not subject to disentailment. An explanation is given of how the management of these catalogued forests went from the municipalities to the central State and how the State continued to manage them in a centralized, vertical and hierarchical way. Reference is also made to the claims for communal forests by farmers’ organizations and to the attempts to make these claims effective during the Second Spanish Republic.After stating that the most adamant centralism was exercised during the Franco dictatorship, the paper goes on to describe the transition from the State forestry administration to that of the Generalitat of Catalonia, noting that the Catalan Government largely maintains the centralized monopolistic vision of the old system. Lastly, the question is posed as to whether the present system of management of the catalogued municipal forests should be maintained or whether more participatory and democratic systems should be implemented.Keywords: municipal forest, communal forest, disentailment, participation.
