Estudi sobre l’efecte de la pastura amb bovins en el paisatge mediterrani del Parc Natural dels Ports

• Marta Escolà ^[1] ; Juan Antonio Calleja; Departament de Biologia Animal, Vegetal i Ecologia, Universitat Autònoma de Barcelona; Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ; Emmanuel Serrano ^[1] ; João Carvalho ^[1] ; Josep Maria Forcadell ^[2] ; Xavier Olivé ^[2] ; Jordi Bartolomé ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
  2. [2] Generalitat de Catalunya

     Generalitat de Catalunya

     Barcelona, España

     
• Localización: Quaderns agraris, ISSN 0213-0319, Nº. 42, 2017, págs. 25-49
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Estudio sobre el efecto del pastoreo con bovinos en el paisaje mediterráneo del Parc Natural dels Ports
  • Study on the effect of cattle grazing on the mediterranean landscape of els Ports Natural Park
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    En las últimas décadas, la política agraria comunitaria (PAC) de la Unión Europea está fomentando prácticas agroganaderas orientadas no solo a la productividad sino también a la gestión medioambiental. Así, en España se han promovido explotaciones ganaderas de especies muy productivas, fundamentalmente vacas no autóctonas en detrimento de cabras y ovejas. Paralelamente a este cambio en las cabañas ganaderas, se ha planteado el papel controlador del ganado sobre la matorralización que empobrece la diversidad de los pastos y aumenta el riesgo de incendios. Sin embargo, hasta la fecha no hay evidencias de la eficacia de la ganadería vacuna productiva en el control de la matorralización en España.El objetivo de este estudio es evaluar el efecto de distintas razas de vacuno (vacas de carne y vacas bravas) en la evolución de la estructura del paisaje y su posible control sobre la matorralización en cinco fincas situadas en el Parc Natural dels Ports (Tarragona), un ambiente mediterráneo del NE de la Península Ibérica. Para ello, analizamos el efecto del ganado mediante dos aproximaciones aplicadas a escalas distintas. Por un lado, se analizó cualitativa y cuantitativamente la dieta estival de las vacas. Por otro, se analizaron los cambios en las superficies de distintas cubiertas (bosque, matorral, pastizal y otros) antes y después de la introducción de las vacas. Los resultados del análisis de dieta muestran una clara dominancia por las especies herbáceas (especialmente Brachypodium sp.). También se aprecia una diferencia significativa entre razas, siendo las vacas bravas las que consumen más plantas leñosas (especialmente Erica multiflora). El análisis de cubiertas vegetales tras la introducción del ganado revela cambios notables. Destaca la reducción de la cobertura de matorral que, sin embargo, no es debida al ganado introducido (habida cuenta de su dieta y sin considerar el efecto de pisoteo), sino al notable aumento de la superficie forestal. Por tanto, parece que el descenso de los arbustos está relacionado con la sucesión natural de la vegetación y no con la acción del ganado vacuno. Este no está ejerciendo un control real sobre la matorralización y por tanto tampoco reduce el riesgo de incendio salvo por el consumo de herbáceas fácilmente inflamables. A la luz de los resultados sería conveniente rediseñar las prácticas agroganaderas para que realmente sean herramientas eficaces en el control de la matorralización y el riesgo de incendios.Palabraras clave: pastoreo de vacas, selección de la dieta, gestión de ganado, riesgo de incendio, matorralización, análisis microhistológico, rumiantes.

  • català

    En les últimes dècades, la Unió Europea, a través de la política agrària comunitària (PAC), està fomentant pràctiques agroramaderes orientades no només a la productivitat sinó també a la gestió mediambiental. A Espanya, l’aplicació de la PAC ha afavorit les explotacions ramaderes d’espècies molt productives, fonamentalment vaques no autòctones en detriment de cabres i ovelles. Paral·lelament, creix l’interès en el paper controlador que té el ramat per a reduir els matollars i, per tant, el risc d’incendi. Tot i així, avui en dia no hi ha evidències de la seva eficàcia.L’objectiu d’aquest estudi és avaluar l’efecte de dos tipus de bestiar boví (vaques de carn i vaques braves) en l’evolució de l’estructura del paisatge i el possible control sobre l’emmatollament en cinc explotacions situades dins del Parc Natural dels Ports (Tarragona). Per això, s’ha analitzat l’efecte dels ramats mitjançant dues aproximacions aplicades a escales diferents. Per una banda, s’ha analitzat quantitativament i qualitativa la dieta estival de les vaques. Per l’altra, s’han analitzat els canvis de les diferents cobertes vegetals (bosc, matollar, prat i altres) abans i després de la introducció de les vaques. Els resultats de l’anàlisi de la dieta mostren un clar domini de les espècies herbàcies (especialment Brachypodium sp.). També s’observa una diferència significativa entre aptituds; les vaques braves són les que consumeixen més plantes llenyoses (especialment Erica multiflora). L’anàlisi de cobertes vegetals després de la introducció dels ramats revela canvis notables. Destaca la reducció de la coberta de matollar que, tanmateix, no és deguda al bestiar introduït (tenint en compte la seva dieta i sense considerar l’efecte del trepig), sinó al notable augment de la superfície forestal. Per tant, sembla ser que el descens dels matolls està relacionat amb la successió natural de la vegetació i no amb l’acció dels bovins. Aquests no estan exercint un control real sobre el matollar. Només el risc d’incendi pot ser parcialment reduït pel consum d’herbàcies fàcilment inflamables. En vista dels resultats, seria convenient redissenyar les pràctiques agroramaderes perquè siguin eines eficaces en el control dels matollars i el risc d’incendi.Paraules clau: pasturatge de vaques, selecció de la dieta, gestió ramadera, risc d’incendi, emmatollament, anàlisi microhistològica, remugants.

  • English

    In recent decades, the European Union has been favouring, by various agricultural and environmental policies, farming practices focused not only on productivity but also on environmental management. These policies have led to an increase in the number of herds of bovine cattle to the detriment of small ruminant flocks. At the same time, there is an increasing interest in the potential role of livestock in reducing the bush encroachment process and wildfire risk. However, there is little empirical evidence to support its effectiveness.The aim of this study was to evaluate the effect of different cattle types (beef and bullfighting stock) on the evolution of landscape structure and the possible control of bush encroachment in Els Ports Natural Park (northeastern Iberian Peninsula). We evaluated the potential effect by two different approaches applied on the herd scale and the spatio-temporal scale. Specifically, we studied the consumption of woody species by the two cattle types during the summer and evaluated changes over time in forest, shrub and grassland cover before and after the introduction of the cows. The diet analyses show a clear preference for grass species (especially Brachypodium sp.) but with significant differences between cattle breeds. Bullfighting cattle consume more woody plants (e.g., Erica multiflora) than beef cattle. Likewise, landscape structure analyses reveal significant changes over the time with cattle. Shrub cover has decreased whereas forested areas show the opposite tendency. The decline in bush cover, however, seems to be more closely related to natural vegetation succession than to cattle browsing. Therefore, cattle exert a negligible effect on bush encroachment. The fire risk alone may be partially reduced by the preferential consumption of easily inflammable grass species. In the light of these results, we suggest a re-design of management practices with the aim to reduce bush encroachment and fire risk.Keywords: cattle grazing, diet selection, livestock management, fire hazard, bush encroachment, forest, microhistological analysis, ruminants.