Resumen de Cap a una civilització de la pau i la convivència
El Concili Vaticà II, mogut per l’anhel d’una Església servidora del món, es va plantejar a fons elrepte de com contribuir a la construcció de la justícia i la pau, i hi va dedicar importants i bellespàgines de la seva constitució Gaudium et spes. El Concili va refermar una convicció profunda: lamissió de l’Església de col·laborar en la promoció de la fraternitat i la pau universal, a fi de continuarl’obra mateixa de Crist de servir i salvar els homes. Per això, va fer una crida ardent a tots elsfidels cris tians a col·laborar amb els altres éssers humans a establir una pau fonamentada en lajustícia i l’amor mutu. Aquest és avui clarament un dels grans mandats del Concili, que cal continuaraplicant i desenvolupant. El nostre món se’ns presenta encara avui greument ferit per la divisió,la tensió, la violència en múltiples formes i la guerra, com també per la desigualtat, la pobresaextrema, la injustícia social i les agressions a la naturalesa. Davant d’aquest panorama mundial,no podem caure en la temptació de la resignació ni la desesperança. L’Església ha de ser signeque el treball per la pau és sempre necessari, que sempre dóna fruits i que sempre és possibleavançar.L’article assenyala alguns dels grans reptes que tenim per tal d’afrontar l’actual situació i avançarcap a la pau i conclou proposant que tots els fidels i comunitats cristianes, fins a l’última parròquia,comunitat o moviment, repensem novament quina ha de ser la nostra aportació concreta, quinesaccions, quins signes i quina tasca educativa hem de fer, per tal d’ajudar realment a superar totallò que obstaculitza la pau en el nostre entorn.
