Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Paraguai: una nació pluricultural amb dues llengües oficials

  • Autores: Miguel Ángel Verón
  • Localización: Revista de llengua i dret, ISSN-e 2013-1453, ISSN 0212-5056, Nº. 67, 2017, págs. 106-128
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • Paraguay: Una nación pluricultural con dos lenguas oficiales
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Este artículo trata de la situación lingüística de Paraguay, país ubicado en el centro de América del Sur. En él se aborda la compleja realidad lingüística de la nación guaraní. Las tierras que comprende el actual Paraguay, al igual que todo el continente americano, han sido desde tiempos inmemoriales un vergel lingüístico, pero desde la llegada de los conquistadores europeos, hace 500 años, la diversidad lingüística ha sido atacada y negada. Debido a factores históricos, el guaraní sobrevivió y se impuso como la lengua única en el país. Durante la conquista y la colonización y una centuria después de la independencia nacional, lograda en 1811, esta nación siguió siendo en gran medida monolingüe guaraní.

      La Constitución Nacional de 1992 oficializó el guaraní junto al castellano, y reconoció los demás idiomas indígenas como parte del patrimonio cultural de la nación. Desde el 2010, el país cuenta con una Ley de Lenguas que reglamenta la Constitución Nacional. Esta ley creó la Secretaría de Políticas Lingüísticas y la Academia de la Lengua Guaraní;

      la primera funciona desde el año 2011; y la segunda, desde el 2012. El sistema educativo, por lo menos en teoría, es bilingüe guaraní-castellano.

      Pese a las importantes conquistas en el campo de la legislación, en la práctica los avances para la normalización del uso del guaraní, como lengua oficial, son muy lentos, debido a las rémoras del colonialismo cultural y lingüístico, con raíces profundas en el imaginario colectivo, y a la resistencia de su normalización en el Estado.

      Elaborar y aplicar planes y proyectos para superar la ideología unilingüista adversa a la diversidad lingüística, como los usos y las costumbres con raíces históricas, siguen siendo los desafíos más importantes para el país, con el fin de normalizar el uso oral y escrito de la lengua guaraní en los tres poderes del Estado y en todos los ámbitos de interacción social, tal como establece la Ley de Lenguas, y garantizar a los diferentes pueblos indígenas el derecho de vivir en su lengua propia

    • català

      Aquest article tracta de la situació lingüística del Paraguai, país ubicat en el centre d'Amèrica del Sud. En aquest s'aborda la complexa realitat lingüística de la nació guaraní. Les terres que comprèn l'actual Paraguai, igual com tot el continent americà, han estat des de temps immemorials un verger lingüístic, però des de l'arribada dels conquistadors europeus, fa 500 anys, la diversitat lingüística ha estat atacada i negada. A causa de factors històrics, el guaraní va sobreviure i es va imposar com la llengua única al país. Durant la conquesta i la colonització i una centúria després de la independència nacional, aconseguida el 1811, aquesta nació va seguir sent en gran manera monolingüe guaraní.

      La Constitució Nacional de 1992 va oficialitzar el guaraní juntament amb elcastellà, i va reconèixer els altres idiomes indígenes com a part del patrimoni cultural de la nació. Des del 2010, el país compta amb una Llei de llengües que reglamenta la Constitució Nacional. Aquesta llei va crear la Secretaria de Polítiques Lingüístiques i l'Acadèmia de la Llengua Guaraní; la primera funciona des de l'any 2011; i la segona, des del 2012. El sistema educatiu, almenys en teoria, és bilingüe guaraní-castellà.

      Malgrat les importants conquestes en el camp de la legislació, a la pràctica els avenços per a la normalització de l'ús del guaraní, com a llengua oficial, són molt lents, a causa de les rèmores del colonialisme cultural i lingüístic, amb arrels profundes en l'imaginari col·lectiu, i a la resistència de la seva normalització en l'Estat.

      Elaborar i aplicar plans i projectes per superar la ideologia unilinguista adversa a la diversitat lingüística, com els usos i els costums amb arrels històriques, continuen sent els desafiaments més importants per al país, a fi de normalitzar l'ús oral i escrit de la llengua guaraní en els tres poders de l'Estat i en tots els àmbits d'interacció social, tal com estableix la Llei de llengües, i garantir als diferents pobles indígenes el dret de viure en la seva llengua pròpia.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno