Resumen de Salut, estils de vida i condicions laborals dels pediatres a Espanya

Elisa de Frutos Gallego, Lucía Baranda, Fernando Alonso Moraga Llop, Manuel Enrubia, Anna Mitjans, Maria Adsarias

• español

  Fundamento. La salud, los estilos de vida y los hábitos de los pediatras, así como las características sociodemográficas del lugar de trabajo, las condiciones laborales y los factores de riesgo psicosocial, son aspectos poco estudiados.Objetivo. Conocer la situación de salud, estilos de vida y condiciones laborales de los pediatras en España.

  Método. Encuesta dirigida a pediatras de toda España, con una muestra final de 1.028 profesionales y una tasa de respuesta total del 18,5%. Resultados. Se observa un aumento de la feminización con el 59% de mujeres. El 71% de los pediatras trabaja en atención primaria. La jornada de trabajo predominante es continua por las mañanas, con contrato estatutario, mayor precariedad en las mujeres y los jóvenes, y una media de 45 horas de trabajo semanales. El 64,7% están satisfechos con las condiciones laborales. El riesgo psicosocial es alto, con una tasa de trastornos de ansiedad y depresión más alta que en la población general. Conclusiones. Se observa una tendencia a la feminización y un alto nivel de formación con subespecialidad o doctorado. La mayoría de los pediatras trabaja en el sector público en atención primaria, como salariados, con pocas perspectivas de promoción y con horarios inestables y jornadas extensas. Existen riesgos psicosociales relacionados con la carga de trabajo y con la baja participación en las decisiones. Les preocupa el impacto de la crisis sobre su práctica médica y sus pacientes, más que sobre su salario que como consecuencia se ha visto reducido. Se han observado estilos de vida saludables y una buena salud autopercibida, a pesar de presentar un riesgo elevado de mala salud mental.

• català

  Fonament. La salut, els estils de vida i els hàbits dels pediatres, així com les característiques sociodemogràfiques del lloc de treball, les condicions laborals i els factors de risc psicosocial, són aspectes poc estudiats. Objectiu. Conèixer la situació de salut, estil de vida i condicions laborals dels pediatres a Espanya. Mètode. Enquesta adreçada a pediatres de tot Espanya, amb una mostra final de 1.028 professionals i una taxa de resposta total del 18,5%. Resultats. S’observa un augment de la feminització, amb un 59% de dones. El 71% dels pediatres treballa en atenció primària. La jornada de treball predominant és contínua pels matins, amb contracte estatutari, amb més precarietat en les dones i els joves, i una mitjana de 45 hores de treball setmanals. El 64,7% estan satisfets amb les condicions laborals. El risc psicosocial és alt, amb una taxa de trastorns d’ansietat i depressió més alta que en la població general.

  Conclusions. S’observa una tendència a la feminització i un alt nivell de formació amb subespecialitat o doctorat. La majoria dels pediatres treballa en el sector públic en atenció primària, com a assalariats, amb poques perspectives de promoció i amb horaris inestables i jornades extenses. Hi ha riscos psicosocials relacionats amb la càrrega de treball i amb la baixa participació en les decisions. Els preocupa l’impacte de la crisi sobre la seva pràctica mèdica i els seus pacients, més que sobre el seu salari, que com a conseqüència s’ha vist reduït. S’han observat estils de vida saludables i una bona salut autopercebuda, tot i presentar un risc elevat de mala salut mental.

• English

  Background. Health, life style, habits, working conditions, sociodemographic characteristics of the work place, and psychosocial risks of pediatricians in Spain has been poorly studied. Objective. To evaluate the health status, life style, and working conditions of pediatricians in Spain. Method. We constructed a multiple-choice survey addressed to pediatricians in Spain, with a final sample of 1,028 professionals (response rate of 18.5%). Results. There was a preponderance of females (59%), and primary care providers (71%). The predominant working day model was as continuous morning shift under statutory contract, which was more precarious for young practitioners and women, with an average of 45 hours per week. The working conditions were satisfactory for 64.7% of the pediatricians. The psychosocial risk was high; the proportion of professionals suffering anxiety and depression disorders was higher than among the general population. Conclusions. We observed a trend towards the increase of females and of individuals with subspecialty or doctorate. Most pediatricians work in the public sector in primary care, with limited options for promotion, and with unstable schedules and long shifts. There are significant psychosocial risks related to the workload and the low participation in decision making, along with concerns about the impact of the financial crisis on their practice and their patients, rather than on their own salaries. Despite the high risk for poor mental health, the pediatricians indicate having a healthy life style and good health.