L’article proposa una reflexió a partir del llibre de Luisa Muraro, L’anima del corpo. Contro l’utero in affitto, aturant-se en un aspecte que crec que implica més que altres la pràctica de la maternitat subrogada, això és: les possibilitats de la tecnociència, entesa no tant com a tècniques que també intervenen en la maternitat subrogada, o com les possibilitats concretes que la tecnologia li ofereix. Penso, en canvi, en l’ordre simbolicodiscursiu de la tecnociència al nostre present: el seu poder d’indicar vies, no només de fabricar-les. Avui dos aspectes del discurs tecnocientífic porten a un pla simbòlic la relació fonamental entre la ciència i els seus instruments de coneixement (tecnologia): anar més enllà sempre del límit donat (naturalesa) i ser instrument, mediació objectual que es diu neutra, impermeable, per tant, a la diferència sexual, i neutral, sense elements de valor. És en virtut d’esdevenir una mediació neutra i neutral que la tecnociència va sempre més enllà del límit, també més enllà del límit de la difèrencia sexual, tot i que també més enllà de qualsevol raó o judici.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados