Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Poesía peruana post-Vallejo: De los indigenismos a las opacidades

    1. [1] Vallejo sin Fronteras Instituto (VASINFIN)
  • Localización: Mitologías hoy: Revista de pensamiento, crítica y estudios literarios latinoamericanos., ISSN-e 2014-1130, Nº. 15, 2017 (Ejemplar dedicado a: Poesía latinoamericana desde los años 70: voces interiores y espacios sociales), págs. 277-295
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • Peruvian post-Vallejo Poetry: From Indigenisms to Opacities
    • Poesia peruana post-Vallejo: dels indigenismes a les opacitats
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      César Vallejo sepultó con su obra poética --aunque valiéndose también de sus persuasivas crónicas y ensayos-- todos los indigenismos; y sacó adelante un concepto y una práctica que podríamos motejar como Indigenismo-3, pero que preferimos --junto con Édouard Glissant-- denominar “opacidad”.  Esto en primer lugar.  Luego, o en segundo lugar, aunque acaso sea lo más importante aquí, proponer una metodología de lo “opaco” lo más discreta posible y, esperamos, lo más productiva también.  Por último, o en tercer lugar,  aplicar dicho método en nuestro análisis de algunos hitos de la poesía post-Vallejo: Magdalena Chocano (1957), Vladimir Herrera (1950), Rocío Castro Morgado (1959) y  Juan de la Fuente Umetsu (1963), fundamentalmente.

    • català

      César Vallejo va sepultar amb la seva obra poètica —encara que valent-se també de les seves persuasives cròniques i assajos— tots els indigenismes; i va tirar endavant un concepte i una pràctica que podríem motejar com Indigenisme-3, però que preferim —juntament amb Édouard Glissant— denominar “opacitat”. Això en primer lloc. Després, o en segon lloc, encara que potser sigui el més important aquí, proposar una metodologia del que és “opac” el més discreta possible i, esperem, el més productiva també. Per últim, o en tercer lloc, aplicar aquest mètode en la nostra anàlisi d'algunes fites de la poesia post-Vallejo: Magdalena Chocano (1957), Vladimir Herrera (1950), Rocío Castro Morgado (1959) i Juan de la Fuente Umetsu (1963), fonamentalment.

    • English

      César Vallejo, in first place, buried all the indigenisms with his poetic work, and also with his persuasive chronicles and essays. And carried out a concept and a practice that we could speculate as Indigenismo-3, that we prefer - together with Édouard Glissant - to denominate "opacity".  In second place, although perhaps the most important, we are proposing a methodology of "opaque" as discreet as possible and, hopefully, the most productive too. Finally, we apply this methodology in our analysis of some milestones of post-Vallejo poetry: Magdalena Chocano (1957), Vladimir Herrera (1950), Rocío Castro Morgado (1959) and Juan de la Fuente Umetsu (1963), fundamentally.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno