México
Este ensayo propone matizar en la obra del poeta chileno Jorge Teillier el manido concepto de “poesía lárica”, a través de la propuesta de una relectura crítica de las recurrencias que, a partir de la década de 1970, el chileno fija en su poesía, desde su volumen Crónica del forastero (1968) hasta Hotel Nube (1997). Se muestra cómo los motivos y modos de enunciación que establece desde su primer libro, Para ángeles y gorriones (1956), se reiteran obsesivamente y se agudizan, pasando de aquella poesía de corte bucólico a una que testifica la disolución y el desgarro de su propio lenguaje y de sus propios paisajes. Este trabajo, también, propone empezar a leer lo lárico ya no como un lugar amable, ni para el poeta ni para el lector, sino, en el mejor de los casos, como un territorio constituido desde una fantasía que se presentará constantemente inestable.
Aquest assaig proposa matisar en l’obra del poeta xilè Jorge Teillier el sobreutilitzat concepte de “poesia làrica”, a través de la proposta d’una relectura crítica de les recurrències que, a partir de la dècada de 1970, el xilè fixa en la seva poesia des del seu volum Crónica del forastero (1986) fins a Hotel Nube (1997). Es mostra com els motius i modes d’enunciació que estableix des del seu primer llibre, Para ángeles y gorriones (1956), es reiteren obsessivament i s’aguditzen, passant d’aquella poesia de tall bucòlic a una que testifica la dissolució i l’esquinç del seu propi llenguatge i dels seus propis paisatges. En altres paraules, aquest treball tracta de demostrar com, sota aquesta superfície del “làric” i del laconisme de la província, també hi ha una reflexió profunda de l’abast del llenguatge literari, tractant d’obrir les arestes per definir, de nou, l’ars literària de Jorge Teillier. Aquest treball, també, proposa començar a llegir el làric ja no com un indret amable, ni pel poeta ni pel lector, sinó, en el millor dels casos, com un territori constituït des d’una fantasia que es presentarà constantment inestable.
This essay proposes to qualify in the work by Chilean poet Jorge Teillier the overused concept of “homeland poetry”, proposing a critical second reading of the recurrences that, starting in the 70s, are fixed in the Chilean author’s poetry, from his volume Crónica del forastero (1968) to Hotel Nube (1997), showing how the motives and modes of enunciation established in his first book, Para ángeles y gorriones (1956), are obsessively repeated, only to be intensified, going from the bucolic poetry to a poetry that is a witness of its own dissolution and the ripping of its own language and landscapes. This work also proposes the reading of «homeland» not as a nice place, for either the poet or the reader, but, in the best scenario, as a territory formed by a fantasy that is constantly presented as unstable.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados