Toros: entre l'espectacle públic, el patrimoni cultural i la protecció animal: comentari a la STC 177/2016, de 20 d’octubre, sobre la prohibició de les corrides de toro

• Autores: Joan Ridao
• Localización: Revista catalana de dret públic, ISSN 1885-5709, ISSN-e 1885-8252, Nº. 54, 2017, págs. 171-184
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    La sentència del Tribunal Constitucional (STC) 177/2016 anul·là la prohibició de les corrides de toros en tot el territori de Catalunya establerta en la Llei catalana 28/2010, de 23 d’agost. Aquesta interdicció, emmarcada en les competències autonòmiques sobre protecció dels animals i d’espectacles públics, ha estat reputada d’inconstitucional en una expeditiva i poc aprofundida argumentació del Tribunal Constitucional (TC), que, sense discutir les esmentades competències, les sotmet a la prevalença de la normativa estatal en la competència compartida sobre patrimoni cultural, a partir que la tauromàquia va ser inclosa en aquesta categoria mitjançant dues lleis estatals posteriors a la norma catalana. En aquest sentit, el pronunciament del TC interpreta d’una forma inaudita la concurrència competencial en la matèria de patrimoni cultural, conferint a l’article 149.2 de la Constitució espanyola (CE) un contingut funcional ple, quelcom fins ara controvertit en la doctrina, amb la qual cosa la legislació estatal feta a la seva empara desplaçaria qualsevol norma autonòmica sobre la qual es projectés, relativa tant a la matèria específica com a d’altres competències de titularitat exclusivament autonòmiques, algunes de gran rellevància, com la d’espectacles públics en relació amb la d’ordre públic. El fet que l’argumentació del Tribunal es limiti a aquest plantejament apodíctic exclou qualsevol referència en la sentència a altres temes de fons, també plantejats pels recurrents, això és, l’afectació que la prohibició autonòmica d’una activitat cultural que gaudeix d’una dimensió igualment econòmica incideix sobre la llibertat empresarial individual o la llibertat de circulació, a més de sobre la de creació artística. Finalment, el pronunciament del TC negligeix l’anàlisi doctrinal de la incardinació de matèries noves però d’implantació social dinàmica, com ara la normació de la protecció dels animals.

  • English

    The judgment of the Spanish Constitutional Court (CCJ) 177/2016 overturned the ban on bullfighting throughout the territory of Catalonia that had been established under Catalan Law 28/2010 of 23 August. This prohibition, implemented within the framework of the autonomous community’s competences in the areas of animal protection and public entertainment events, was declared unconstitutional in a rather hasty manner and without the decision being thoroughly reasoned by the Spanish Constitutional Court (SCC). The Court does not analyse the aforementioned competences but rather places them under the domain of the State law on shared competence for cultural heritage. This situation is a consequence of bullfighting having been included in this category on the basis of two state laws that were enacted subsequent to the Catalan norm. In this regard, the SCC ruling interprets jurisdictional concurrence within the area of cultural heritage in an unprecedented manner, granting Article 149.2 of the Spanish Constitution (SC) full functional content, a controversial aspect in the doctrine until now. This means that state legislation enacted under its umbrella takes precedence over any autonomous-community regulation where it has an impact. This is related to both the specific matter in question and to any other competences that fall exclusively within the domain of the autonomous community, some of which, including public entertainment events and public order, are of major relevance. The fact that the Court limits its reasoning to this apodictic approach excludes any reference in the judgment to other issues of substance that were also raised by the petitioners. These include the charge that the autonomous community’s banning of a cultural activity also has an economic dimension that affects individual free enterprise and freedom of movement, as well as artistic creation. Finally, the SCC judgment fails to make a doctrinal analysis of issues such as the regulation of animal protection, which despite being new, also have a strong social dimension.