Resumen de La Cultura Maker i el disseny d’objectes a escala local. Aplicacions a les escoles d’Art i Superiors de Disseny
L'aparició de noves ferramentes tecnològiques ha donat llum a una sèrie de subcultures que promouen la producció de caràcter DIY (Do It Yourself, fes-t'ho tu mateix), la forma de produir ve condicionada per com els usuaris utilitzen la tecnologia. A això sumem les tendències empresarials que afavoreixen la comunicació entre usuaris, fomentant el flux d'imatges, idees i relats, mitjançant els múltiples canals de les xarxes socials.
La Xarxa com a mitjà de promoció de l’activitat realitzada pels grups d'usuaris suposa un punt d’estudi de partida. En general, hi ha un nombre d'activitats característiques que defineixen allò que fan les associacions grupals. Si bé una anàlisi superficial ens portaria a definir les activitats grupals com de pur col·leccionisme -de consoles, ordinadors i videojocs d'una determinada plataforma, gènere, col·leccionisme de cromos- el friquisme grupal ens proporciona de vegades la sorpresa d'activitats productives de caràcter específic, és el cas del moviment Maker.
El moviment dels makers, literalment traduït com "persones que fan coses" està suposant una revolució per a l'aprenentatge tecnològic i creatiu arreu del món i té moltes aplicacions interessants per al món de l'educació.
El moviment crea versions assequibles o fins i tot lliures d'invents, i a més comparteix idees en línia per a crear una comunitat de col·laboradors i solucionadors a nivell mundial.
La cultura Maker ha atret l'interès dels educadors i en el cas dels Estats Units fins i tot dels polítics, preocupats pel desinterès dels estudiants per temes de ciència i tecnologia. De la mateixa manera, els professors d’arts plàstiques i disseny poden aplicar la filosofia Maker i estimular amb ella els futurs artistes i dissenyadors. Incorporant a l'aula els recursos dels makers, els professors poden renovar i millorar les pràctiques a les escoles i així, involucrar-hi estudiants de totes les especialitats.
