Resumen de Biosorción de mercurio (Hg2+) usando materiales solidos residuales como adsorbentes

J. Sánchez, C. Cameselle

• español

  Se estudió el proceso de adsorción de mercurio (Hg2+) sobre 12 tipos de materiales sólidos residuales con la finalidad de seleccionar aquellos materiales que presenten las mejores características para ser usados como adsorbente de este metal. La biomasa de las algas Ulva rigida y Cystoseira nodicaulis son los elementos que mostraron los mejores resultados con un 96.5% y un 94.5% de adsorción de Hg2+, repectivamente. El carbón activo comercial, que se usó como adsorbente de referencia, alcanzó un 97.0% de adsorción de mercurio. Los factores más importantes que afectan al proceso de adsorción son el pH y la relación adsorbente/adsorbato. El estudio demostró que el rango de pH de 3 a 6 es el más favorable para la adsorción de mercurio, requiriendo entre 1 y 2 g de adsorbente/L de disolución de mercurio (para concentraciones de hasta 100 mg/L de Hg2+). La isoterma de Langumir predice el proceso de adsorción de mercurio en carbón activo y biomasa de algas, mientras que la cinética de adsorción corresponde a un modelo de pseudo-segundo orden. El modelo cinético predice que la capacidad de adsorción de Hg2+ en carbón activo comercial, biomasa de Cystoseira nodicaulis o Ulva rigida son 47.7, 40.5 y 37.9 mg Hg2+/g adsorbente, con valores de la constante de adsorción de 0.04, 0.02 y 0.04 g mg-1 min-1 respectivamente.

• català

  Se estudia el procés d’adsorció de mercuri (Hg2+) sobre 12 tipus de materials sòlids residuals amb la finalitat de seleccionar aquells materials que presentin les millors característiques per a ser emprats com adsorbent d’aquest metall. La biomassa de les algues Ulva rigida i Cystoseira nodicauli són els elements que mostraren els millor resultats amb un 96.5% i un 94.5% d’adsorció de Hg2+ , respectivament. El carbó actiu comercial, que es va emprà com adsorbent dereferencia, va assolí un 97.0% d’adsorció de mercuri.

  Els factors més importants que afecten al procés d’adsorció són el pH i la relació adsorbent/adsorbat. L’estudi va demostrà que el rang de pH de 3 a 6 és el més favorable per l’adsorció de mercuri, requerint entre 1 i 2 g d’adsorbent/L de dissolució de mercuri (per concentracions de fins a 100 mg/L de Hg2+). La isoterma de Langumir prediu el procés d’adsorció de mercuri en carbó actiu i biomassa d’algues, mentre que la cinètica d’adsorció correspon a un model de pseudo-segon ordre. El model cinètic prediu que la capacitat d’adsorció de Hg2+ en carbó actiu comercial, biomassa de Cystoseira nodicaulis o Ulva rigida són 47.7, 40.5 y 37.9 mg Hg2+/g adsorbent, amb valors de la constant d’adsorció de 0.04, 0.02 y 0.04 g mg-1 min-1 respectivament.

• English

  Mercury (Hg2+) biosorption was studied on 12 residual solid materials with the purpose of evaluating their sorption capability. Those materials that showed the best sorption capacity were selected as adsorbents for further characterization. Algae biomass from Ulva rigida and Cystoseira nodicaulis species adsorbed 96.5 % and 94.5 % of Hg2+, respectively, whereas commercial activated carbon retained 97 % (solid-liquid ratio: 100 mg of adsorbent - 50 mL of 39.4 mg/L of Hg2+). The most important factors that affected mercury adsorption were the pH and the adsorbent/Hg2+ ratio. The results showed that mercury adsorption was favored at pH = 3 - 6 with 1 - 2 g of adsorbent per liter of Hg2+ solution (up to 100 mg/L of Hg). Langmuir isotherm fits better the adsorption of mercury in activated carbon and algae biomass. The adsorption kinetics corresponds to a pseudo-second order model. This kinetic model predicts that the adsorption capacity in the equilibrium is 47.7 mg Hg2+/g of activated carbon, 40.5 mg Hg2+/g of C. nodicaulis biomass, and 37.9 mg Hg2+/g U. rigida. The adsorption constant was 0.04, 0.02 and 0.04 g mg-1 min-1 for activated carbon, C. nodicaulis and U. rigida