Frederician Rococo at the Service of the German Empire:: The 1900 Paris World’s Fair and the Decorative Arts

• Autores: Tobias Locker
• Localización: ACTA ARTIS: Estudis d'Art Modern, ISSN-e 2014-1912, Nº. 4-5, 2017, págs. 89-97
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • El Rococó del regnat de Frederic el Gran al servei de l’Imperi Alemany:: L’Exposició Universal de París de 1900 i les arts decoratives
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    A finals del segle XIX l’historiador de l’art alemany Paul Seidel va redescobrir l’escultor i decorador Johann Melchior Kambly com a artista destacat del Rococó a la Prússia del regnat de Frederic el Gran. El taller de Kambly, que al segle XVIII havia produït entre altres objectes mobiliari senyorial amb muntures de bronze daurat, oferia, arran del descobriment de Seidel, els orígens històrics d’una de les branques més prestigioses de la indústria artística contemporània de l’Imperi Alemany, la qual volia posar-se al dia amb els seus competidors, especialment el francès. El següent article desenvolupa com aquest argument, basat en els descobriments de l’historiador de l’art alemany Paul Seidel, va ser aprofitat amb finalitats nacionalistes durant l’Exposició Universal de París de l’any 1900. S’argumentarà la seva utilització en dos nivells, en primer lloc, en el context de l’exposició presentada al Pavelló d’Alemanya, i posteriorment a través de l’exhibició d’un prestigiós conjunt de mobles contemporanis que l’ebenista Julius Zwiener havia creat per a l’emperador d’Alemany.

  • English

    At the end of the nineteenth century the decorative sculptor Johann Melchior Kambly was rediscovered by the German art historian Paul Seidel as an artist of the Frederician Rococo. Kambly’s workshop had produced, amongst other things, stately furniture with gilt bronze mounts in the eighteenth century, and after Seidel’s discovery would provide the historical roots for a prestigious branch of the German Empire’s contemporary artistic industry keen to catch up with its competitors, especially the French. Th e article shows how this argument, based on Seidel’s fi ndings, was exploited for nationalistic purposes at the 1900 World’s Fair in Paris. An explanation is given of how it was used on two levels—within the context of the exhibition presented at the German Pavilion, and at the exhibition of a prestigious contemporary furniture ensemble at that World’s Fair that the luxury cabinetmaker Julius Zwiener had created for the German Emperor.