Lluís Domènech i Montaner, Centcelles... i Tàrraco

• Autores: Francesc Tarrats y Bou
• Localización: Domenechiana: revista del Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, ISSN-e 2339-7047, Núm. 10-11, 2017, págs. 244-270
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Lluís Domènech i Montaner, Centcelles ... and Tarraco
  • Lluís Domènech i Montaner, Centcelles... y Tárraco
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • español

    Desde finales del s. XIX, con el descubrimiento de los mosaicos de la cúpula de la sala central, Centcelles (Constantí, Tarragonès) acaparó el interés de estudiosos y eruditos para tratar de resolver el qué, el cuándo y el porqué de un conjunto monumental tan singular del entorno y en el contexto de la ciudad romana de Tárraco. Domènech i Montaner supo captar la importancia del monumento y, en sus etapas como director de la Escuela Superior de Arquitectura de Barcelona, incentivar los trabajos de documentación y la reflexión sobre la arquitectura de Centcelles y su programa iconográfico, hasta el punto de ser el tema principal de su discurso de ingreso en la Academia de Buenas Letras de Barcelona, en 1921. Un trabajo que es el punto de partida de un debate científico aún vivo en nuestros días.

  • English

    The discovery of the dome’s mosaics of Centcelles (Constantí, Tarragonès) at the end of the XIXth century, interested the scholars who tried to solve what, when and why of a unique monument in the context of the roman Tarraco. Domènech i Montaner was captivated by the monument and, as director of the Escuela Superior de Arquitectura de Barcelona, encouraged the works of documentation and reflexion about the architecture of Centcelles and its iconographic program, being the main theme of his speech of admission to the Academia de Buenas Letras of Barcelona in 1921. A work that is at the starting point of a scientific debate and still alive in our days

  • català

    Des de la darreria del s. XIX, amb la descoberta dels mosaics de la cúpula de la sala central, Centcelles (Constatí, Tarragonès) va acaparar l’interès d’estudiosos i erudits per mirar de resoldre el què, el quan i el perquè d’un conjunt monumental tan singular de l’entorn i en el context de la ciutat romana de Tàrraco. Domènech i Montaner va saber copsar la importància del monument i, en les seves etapes com a director de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, va incentivar-ne els treballs de documentació i la reflexió sobre l’arquitectura de Centcelles i el seu programa iconogràfic, fins al punt de fer-ne el subjecte del seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l’any 1921. Un treball que està en el punt de partida d’un debat científic encara viu en els nostres dies.