La Guerra de Successió, i especialmentl’episodi del setge de Barcelonade 1714 i les seves dramàtiques conseqüències,va ser tractat per Àngel Guimerà,de manera recurrent, al llarg dela seva extensa producció literària. Noen va, el tema apareix a algunes pecesteatrals (el monòleg Mestre Oleguer i eldrama Joan Dalla), als discursos (aplegatsal volum Cants a la pàtria) i a l’obrapoètica (els reculls Poesies, preceditd’un extens pròleg de Josep Yxart, iSegon llibre de poesies). L’article fa unalectura, degudament contextualitzada,dels poemes de Guimerà en què laGuerra de Successió té una presènciaremarcable: el cèlebre romanç «El capd’en Josep Moragas», «Agonia» (d’ons’ha tret el vers que dóna títol al text)o «Recordant la Ciutadella». El comentariserveix per posar de manifestles relacions temàtiques que mantenenaquest conjunt de poemes sobre el1714 amb el conjunt de la produccióliterària guimeraniana i, alhora, amb l’obra d’altres autors coetanis.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados