A partir de l’estudi del cas dels Milproverbis (1302), un dels cinc reculls deproverbis que Ramon Llull escrigué,el present article aborda alguns delsproblemes i els reptes que l’ediciód’una col·lecció de proverbis medievalpot plantejar al filòleg. El treballinclou en primer lloc una breu presentacióde l’estructura de l’obra, dels seustrets formals i de les característiquesgenerals de la tradició textual quel’ha transmès. Tot seguit s’analitzenun conjunt de llocs crítics que tenencom a denominador comú la dificultatd’escatir si els proverbis transmesosnomés per una branca o un grup detestimonis són autèntics o no.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados