El creixement del sector dels drons és imparable i les possibilitats econòmiques del seu ús són il·limitades. Els drons, tot i ser pilotats per control remot, són aeronaus i per això la legislació que se’ls aplica és l’aeronàutica que cada país ha desenvolupat d’acord amb la norma magna del dret aeronàutic que és el Conveni de Chicago de 1944. A Espanya, la Constitució reserva la sobirania de l’espai aeri a l’Administració Central i, per tant, les comunitats autònomes no tenen capacitat normativa al respecte. L’article, a part d’analitzar la situació legal de l’ús dels drons a Espanya i a Europa, reflexiona sobre els diferents escenaris de la construcció d’un règim jurídic català regulador dels drons en el marc d’una Catalunya independent estat membre, o no, de la UE. Per finalitzar, es proposen algunes idees estratègiques de futur per potenciar el sector català dels drons per tal que el país esdevingui un dels líders del sector a nivell mundial.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados