Resumen de Recuperación del conjunto monumental del Monestir de Sant Benet de Bages
- español
El Monasterio de Sant Benet de Bages, situado junto al río Llobregat a su paso por Sant Fruitòs, forma parte de los conjuntos monásticos más interesantes del país, con elementos que van desde el Pre-Románico hasta el Barroco. Declarado Monumento Nacional en 1931, ha sufrido numerosas transformaciones a lo largo de su historia. Desde su fundación en el siglo X, época de la cual casi no quedan vestigios, el conjunto del Monasterio se ha ido modelando a lo largo de la historia.
Todo el conjunto se asienta sobre una terraza fluvial del río Llobregat en el Pla del Bages y, por lo tanto, el sustrato sobre el que se apoya lo forman materiales sedimentarios con una ligera pendiente topográfi ca que desciende hacia levante hasta llegar al río.
En el extremo nordeste se sitúa la iglesia, a la cual se le adosa el claustro en su fachada sur. Anexos al claustro y a la iglesia, se desarrollan el celler, el palacete y la hospedería junto al palacio del abad, formando otro patio al lado del claustro, el patio de la creu. En grandes rasgos, los elementos estructurales de los diferentes edifi cios están formados por estructuras propias de cada época, muros, bóvedas, arcos y contrafuertes de piedra; muy masivos en lo que respecta a las partes medievales. Forjados con vigas de madera y bóvedas cerámicas tabicadas, así como múltiples intervenciones de adaptación, forman los elementos barrocos y de los siglos XIX y XX
- català
El Monestir de Sant Benet de Bages, situat al costat del riu Llobregat al seu pas per Sant Fruitòs, forma part dels conjunts monàstics més interessants del país, amb elements que van des del Pre-Romànic fins el Barroc.
Declarat Monument Nacional el 1931, ha patit nombroses transformacions al llarg de la seva història. Des de la seva fundació durant el segle X, època de la qual gairebé no queden vestigis, el conjunt del Monestir s’ha anat modelant al llarg de la història Tot el conjunt se situa sobre una terrassa fluvial del riu Llobregat en el Pla del Bages i, per tant, el substrat sobre el que es dóna suport el formen materials sedimentaris amb una lleugera pendent topogràfica que descendeix cap a llevant fins a arribar al riu. En l’extrem nord-est hi ha l’església, a la qual se li adossa el claustre en la seva façana sud. Annexos al claustre i a l’església, es desenvolupen el celler, el palau abacial i la hostatgeria al costat del palauet de l’abat, formant un altre pati al costat del claustre, el pati de la creu.
A grans trets, els elements estructurals dels diferents edificis estan formats per estructures prò pies de cada època, murs, voltes, arcs i contraforts de pedra; molt massius pel que fa a les parts medievals. Forjats amb bigues de fusta i voltes ceràmiques travades, així com múltiples intervencions d’adaptació, formen els elements barrocs i dels segles XIX i XX.
