El artículo plantea una reflexión crítica sobre el concepto de humanismo histórico, tratando de delinear sus desarrollos y sus caracteres originarios. En esta perspectiva, emerge la carga "revolucionaria" de un movimiento que – en el umbral de la modernidad y sobre todo en su primera fase – contribuyó de forma decisiva a convertir la cultura humana en autónoma (studia humanitatis), contraponiéndola a la cultura teológica de la Escolástica y reivindicando el papel del intelectual laico. Los nombres de Petrarca, de Leonardo Bruni o de Lorenzo Valla constituyen la vanguardia de un fenómeno que se extendió por Italia y, en cierta medida, pasó a toda Europa. En el desarrollo de la argumentación también se va planteando la cuestión acuciante de la sobrevivencia de las ideas i de la epistemología humanísticas, y se apunta un futuro problemático para los studia humanitatis.
L'article planteja una reflexió crítica sobre el concepte d'humanisme històric i procura de traçar-ne el desenvolupament i el caràcter originari. En aquesta perspectiva, emergeix la càrrega “revolucionària” d'un moviment que – al llindar de la modernitat i sobretot en la seva primera fase – va contribuir de manera decisiva a fer autònoma la cultura umana (studia humanitatis), tot contraposant-la a la teològica de l'Escolàstica i reivindicant el paper de l’intel·lectual laic. Els noms de Petrarca, de Leonardo Bruni o de Lorenzo Valla constitueixen l’avantguarda d'un fenomen que es va estendre per Italia i, en certa mesura, va passar a tot Europa. Al llarg de l'argumentació també va planant la pregunta ansiosa sobre la sobrevivència de les idees i de la epistemologia humanístiques, i s'apunta un futur problemàtic per als studia humanitatis.
This essay offers a critical reflection on the concept of Humanism, with the aim of outlining its original developments and characters. In this context, the "revolutionary" potential of Humanism is revealed: a movement that —at the threshold of modernity in its initial steps especially— contributed decisively to making human culture (studia humanitatis) autonomous, as opposed to the theological one of Scolastic, and claiming the role of the lay intellectual. The names of Petrarca, Leonardo Bruni, or Lorenzo Valla conform the avangard of a phenomenon that expanded througout Italy and, to a certain extent, all over Europe. The line of argumentation is also driven by the restless question about the survival of humanistic ideas and epistemology, and foresees a problematic future to studia humanitatis.
Il saggio avvia una riflessione critica sul concetto di umanesimo storico, cercando di delinearne gli sviluppi e i caratteri originari. In questa prospettiva, emerge la carica “rivoluzionaria” di un movimento che – alle soglie della modernità e soprattutto nella sua prima fase – contribuì in modo decisivo a rendere autonoma la cultura umana (studia humanitatis), contrapponendola a quella teologica della Scolastica e rivendicando il ruolo dell’intellettuale laico. I nomi del Petrarca, di Leonardo Bruni o di Lorenzo Valla costituiscono l’avangaurdia di un fenomeno che si estese all’Italia e, in una certa misura, passò a tutta l’Europa. Lo sviluppo dell’argomentazione è percorso anche dalla domanda ansiosa sulla sopravvivenza delle idee e dell’epistemologia umanistiche, e addita un futuro problematico per gli studia humanitatis.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados