Aquest article és un breu guió per obrir les famílies amb adolescents amb malaltia mental a percebre en termes de relacions humanes la situació que estan vivint, i a estimular, des d’aquesta percepció, la funció empàtica dels pares, així com la solidaritat i el suport dels seus entorns relacionals.Posa de relleu com són d’importants els vincles socials per millorar les condicions de vida de les persones i el seu equilibri com a subjectes. Situa l’adolescència en un context de crisi social que contribueix a emmalaltir les persones. I porta implícita una crida a contribuir a restablir la salut trencada a base de refermar els llaços socials, tot estimulant i rescatant de l’oblit allò que cada persona, per malalta que estigui, pot aportar genuïnament al seu entorn integrant-se activament en un grup en lloc de quedar-ne aïllat.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados