L’autora parla sobre diferents aspectes de la violència institucional, posant l’èmfasi en l’anomenada «violència necessària» (Piera Aulagnier), aquella que es fa, no només sense voluntat de causar perjudici, si no pel bé d’un altre. Reflexiona breument sobre els conceptes de violència i agressivitat, les seves diferències quant a la intencionalitat i a l’asimetria dels protagonistes. Fa esment de la violència exercida per part de les institucions sobre els usuaris, que ho som tots, i també sobre els propis professionals que en formen part. Presenta la figura, concepte i rol de l’acompanyant terapèutic com a professional que treballa, en el si d’un equip multi- i interdisciplinari, establint una relació quasi simètrica amb l’altre.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados