L'estudi analitza la influència de Jules Renard en Carles Sindreu, el qual ben aviat vindicà la qualitat de l'autor francès. M. Dolors Madrenas i Josep M. Ribera Llopis deixen de banda, aquí, Gómez de la Serna, un altre membre molt influent en la manera de fer literatura de Sindreu, per a centrar-se en els punts d'enllaç entre l'autor català i el francès. És visible, per exemple, l'acord en el tractament dels personatges humans, sempre dins la quotidianitat, o en el tipus d'humor que conreen. Però en el recurs als animals com a motiu literari és on es veu més clara la influència, amb una comuna mirada ciutadana sobre les criatures poetitzades, i amb una concisa "brevetat que potencia un curós lirisme, d'abast gairebé clàssic".
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados