Anna M. Velaz exposa el cas de la poeta francesa Andrée Bruguière, paradigmàtic de l'absorció i la traducció d'obra no catalana per al projecte estètic noucentista. L'interès de l'autora per Empúries, i el to classicitzant del seu recull de sonets, casaven a la perfecció amb els referents (mediterranisme, civilitat, etc. ) dels homes del nou-cents. La relació de l'autora amb Josep Carner va fer facilitar que el 1918 sortissin, traduïts al català per Maria Antònia Salvà, els 42 sonets de 'Dans les ruines d'Ampurias' en edició bilingüe. Tot i la bona acollida, palesada per l'homenatge que se li féu aquell mateix any, el ressò de Bruguière en l'entorn literari català quedà, més tard, molt atenuat. Velaz ofereix una caracterització del recull i en destaca els temes i motius més recurrents i les influències literàries (equitativament abeurat del parnassianisme i del simbolisme). En transcriu i comenta tres poemes i repassa la qualitat de la traducció catalana.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados