Josep Andrés i Torres, Patrícia Suárez i Montagut, Honorat Trenco i Balloter
En aquest article, els autors tracten de fer una anàlisi aproximativa al fet que existeixin en català verbs formats a partir dels verbs 'pondre' i 'posar' i que donen lloc, en l'actualitat, als doblets 'compondre' / 'composar', 'dispondre' / 'disposar', 'predispondre' / 'predisposar', 'supondre' / 'suposar' i 'traspondre' / 'transposar'. D'aquest manera, per tant, en aquest estudi s'intenta explicar l'heterogeneïtat que implica l'existència de verbs bé com 'descompondre' sense cap sinònim format a partir de 'posar', o bé de verbs com 'reimposar' que, al contrari de 'descompondre', no coneixen cap verb sinònim format amb 'pondre'. L'article està dividit segons els següents apartats: 'La llengua mare', 'Les llengües germanes', 'Breu reflexió i velles respostes per a noves preguntes', 'Conclusió i noves preguntes per a velles respostes', 'La llengua mateixa', i 'Conclusions'.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados