Resumen de Jaume Ayats. El magnífic pretext de la música
Jaume Ayats i Abeyà (Vic, 1960) és músic, etnomusicòleg i, des de fa tres anys, director del Museu de la música de Barcelona, aixi com del Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del patrimoni musical català. Va néixer en una família de treballadors del tèxtil, en una fàbrica situada davant del santuari de la Gleva, en un món alhora obrer i rural de la Plana de Vic. l'aposta de la seva família per l'educació i la cultura com a via d'ascens social es va traduir aviat en una vocació musical que el va portar, dels deu als catorze anys, a formar part de l'Escolania de Montserrat.Allà va esdevenir, a més, un lector voraç. Va estudiar el batxillerat en un col·legi de Vic, on destaca la influència determinat d'un dels seus professors, el poeta Segimon Serrallonga. En un context dominat per l'antifranquisme, va formar part de la moguda literària i musical vigatana dels anys setanta. A finals d'aquella dècada va anar a Barcelona, on es llicencia en filologia Catalana a la universitat. Als anys vuitanta, és un dels fundadors del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona (1981), alhora que comença una carrera com a instrumentista a l'Orquestra Ciutat de Barcelona i a l'Orquestra Simfònica del Vallès, gestionada pels mateixos músics. El 1990, però posa fi a la seva carrera com a instrumentista i se'n va dos anys a paris, a estudiar etnomusicologia a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales. posteriorment, s'incorpora com a professor a la Universitat de Vic i més tard a la universitat Autònoma, on el 1997 havia presentat una tesi doctoral sobre l'expressió sonora de les multituds en el món urbà, titulada la música i l'Expressió sonora dels col·lectius a les manifestacions de carrer i als estadis de futbol. entre el 2000 i el 2006 va formar part de l'equip que va posar en marxa l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). En els darrers anys ha dirigit un innovador estudi sobre la sardana, Córrer la Sardana. ball, joves i conflictes(Rafael Dalmau Editor, 2006), ha publicat un llibre lligat als seus orígens i a les seves preocupacions teòriques, Cantar a la fàbrica, cantar al coro. els cors obrers a la conca mitjana del Ter (Eumo, 2008), i ha escrit un assaig on, relligant la seva doble formació musical i en ciències socials, reconstrueix els camins pels quals una cançó popular ha esdevingut l'himne nacional de Catalunya: Els Segadors, de cançó eròtica a himne nacional (L'Avenç, 2011), arran de la publicació del qual va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular(2012). Ha participat en el documental Bon cop de falç!, produït per l'Avenç, el grup Enderrock i Clarck (2014) i basat en el seu llibre. Ha publicat diversos discos i DVDs sobre aspectes de la música popular catalana, mallorquina i valenciana. viatger vocacional, ha comissariat l'exposició Veus de la Mediterrània, i és autor amb Joaquim Rabaseda del documental Veus i sons de la Mediterrània
