En aquest estudi, l'autor es proposa oferir els resultats d'un estudi del tractament de Joan Petit i Aguilar de la qüestió de les combinacions de pronoms febles en la seva 'Gramàtica catalana'. Segons l'autor, en aquest aspecte es posen de manifest dues de les virtuts més característiques de Petit: una minuciosa tendència a l'exhaustivitat descriptiva i la voluntat de posar aquesta al servei d'una ordenació gramatical ambiciosa, en que+`el fort impuls empíric de base no deixava de sotmetre's, en síntesi difícil, a l'arbitrarietat d'un arrelat logicisme. L'autor divideix l'estudi en els següents apartats: 'Introducció', 'Les combinacions binàries', 'Les combinacions ternàries', 'Les combinacions de quatre', 'Les combinacions de cinc' i 'Les combinacions de sis'.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados