Objeción de conciencia, bioética y derechos humanos: una perspectiva desde Colombia

• Autores: Ana Cristina González Vélez
• Localización: Revista de bioética y derecho: publicación del Máster en bioética y derecho, ISSN-e 1886-5887, Nº. 42, 2018, págs. 105-126
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Objecció de consciència, bioètica i drets humans: una perspectiva des de Colòmbia
  • Conscientious Objection, bioethics and human rights: A perspective from Colombia
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Este artículo discute el fenómeno de la objeción de conciencia y algunas características de su práctica utilizando los datos de un estudio realizado en Bogotá (Grupo Médico por el Derecho a Decidir, 2015). A partir de los datos, la autora discute la noción de conciencia para distinguir entre aquellas prácticas que se ajustan a la objeción y aquellas que son barreras de acceso, abordando distintas tesis bioéticas sobre la objeción de conciencia. Finalmente, el artículo propone utilizar los estándares de derechos humanos desarrollados por la Corte Constitucional colombiana en materia de objeción de conciencia, como una solución ética compatible con la tesis de la concesión o el mutuo acuerdo

  • català

    Aquest article discuteix el fenomen de l'objecció de consciència i algunes característiques de la seva pràctica utilitzant les dades d'un estudi realitzat a Bogotà (Grup Mèdic pel Dret a Decidir, 2015). A partir de les dades, l'autora discuteix la noció de consciència per distingir entre aquelles pràctiques que s'ajusten a l'objecció i aquelles que són barreres d'accés, abordant diferents tesis bioètiques sobre l'objecció de consciència. Finalment, l'article proposa utilitzar els estàndards de drets humans desenvolupats per la Cort Constitucional colombiana en matèria d'objecció de consciència, com una solució ètica compatible amb la tesi de la concessió o el mutu acord

  • English

    This article discusses the phenomenon of conscientious objection, and some features of its practice, using data recently collected in a KAP (Knowledge, Attitudes and Practices) study conducted in Bogotá (Global Doctors for Choice, 2015). Using the figures, the author discusses, from a bioethical perspective, the idea of conscientious and its centrality for both, the provision and denial of services, emphasizing the first one, and addressing different thesis that have been developed in the bioethics field. Finally, the article proposes the use of the standards developed by the Colombian Constitutional Court in different rulings in relation to conscientious objection as an ethical solution compatible with the social contract theory