Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Alteracions transitóries de la funció biventricular després d'una cursa de sis hores

  • Autores: I Garrió, José Ricardo Serra Grima, Luis Berná, Montserrat Estorch Cabrera, C. Martinez-Duncker, J. Ordóñez
  • Localización: Apunts: Medicina de l'esport, ISSN 0213-3717, ISSN-e 1886-6581, Vol. 27, Nº 103, 1990, págs. 15-24
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • Alteraciones transitorias de la función biventricular después de una carrera de seis horas
  • Texto completo no disponible (Saber más ...)
  • Resumen
    • español

      carrera de 6 horas. Inmediatamente después de la carrera se realizaron ventriculografías isotópicas con Albúmina-Tc99m y se inyectó Antimiosina-ln111. 48 horas más tarde se obtuvieron imágenes de la captación de Antimiosina y se realizaron nuevas ventriculografías de control. La fracción de eyección del ventrículo izquierdo fue más alta después de la carrera [65.2%-4.8% versus 60.4%-6.6 (p < 0.01)] debido a una disminución en las cuentas de máxima sístole. La fracción de eyección del ventrículo derecho fue más baja después de la carrera [42.3%-7.4 versus 54.2%-12.2 (p < 0.03)] debido a un incremento, tanto de las cuentas en máxima sístole, como en las de máxima diástole. Se observó un período sistólico más prolongado después de la carrera [52.8%-4.5 del intervalo R-R versus 38.8%-2.8 (p < 0.005)]. No se observaron diferencias significativas en los picos de llenado y vaciado ventriculares después de la carrera. Se observó un incremento del volumen sanguíneo pulmonar (116% del control) después de la carrera. Los estudios con Antimiosina fueron normales en 7 atletas y se observó captación mínima de Antimiosina en el miocardio de 3 atletas. Las alteraciones transitorias de la función biventricular, observadas después de la carrera, corresponden a adaptación funcional al ejercicio extremo y no son debidas a daño miorcárdico irreversible.

    • català

      Deu corredors de llarga distancia es varen inscriure en una cursa de 6 hores. Immediatament després de la cursa es varen realitzar ventriculografies isotópiques amb Albúmina-Tc99m i es va injectar Antimiosina- [n111. 48 hores mes tard es varen obtindre imatges de la captació d'Antimiosina i es varen realitzar noves ventriculografies de control. La fracció d'ejecció del ventricle esquerre va ésser mes alta després de la cursa [65.2%-4.8 versus 60.4%-8.6 (p < 0.01)] degut a una disminució en les comptes de máxima sístole. La racció d'ejecció del ventricle dret va ésser mes baixa després de la cursa [42.3%-7.4 versus 54.2%-12.2 (p < 0.03)] degut a un increment tant de les comptes en máxima sístole com en les de máxima diástole. Es va observar un periode sistólic mes perllongat després de la cursa [52.8%-4.5 de l'interval R-R versus 38.8%-2.8 (p=0.005)]. No es varen observar diferencies significatives en els pies d'ompliment o de buidament ventriculars després de la cursa. Es va observar un increment del volum sanguini pulmonar (116% del control) després de la cursa. Els estudis amb Antimiosina van ésser normals en 7 atletes i es va observar captació mínima d'Antimiosina en el miocardi de 3 atletes. Les alteracions transitóries de la funció biventricular observades després de la cursa corresponen a adaptado funcional a l'exercici extrem i no son degudes a dany miocárdic irreversible.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno