José Manuel Aja, Lluïsa Cortada Pasola, Roser Güell Ordís, Isabel Viscarro Tomàs
La Reforma Educativa ha portat aires nous al món de l’educació, que si bé no són tan nous, podrien ajudar a renovar principis, fonaments, objectius, etc. que amb l’arribada de la democràcia al nostre país van fer la impressió d’aflorar (l’educació física, l’educació musical i l’educació plàstica van deixar de ser assignatures “maria”; comença a donar-se importància a l’educació sexual; s’afavoreix la integració de les persones amb dèficit a l’escola, etc.), però que posteriorment es van anar retardant fins a arribar en un estat letàrgic incomprensible. La possibilitat que l’actual Reforma Educativa es converteixi en una tecnocràcia existeix, i aquesta és la nostra responsabilitat com a formadors de futurs mestres. Per això, hem de buscar els mitjans que estiguin al nostre abast, com poden ser: la confrontació entre la teoria i la pràctica, l’adaptació del procés educatiu a l’evolució social del país, les trobades de professionals a congressos, seminaris, grups de treball que es proposin avançar en l’adequació i millora dels plantejaments que presenta aquesta Reforma.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados