Feliu formosa. El passat vulnerable

• Autores: Josep Maria Muñoz Pujol
• Localización: L' Avenç: Revista de història i cultura, ISSN 0210-0150, Nº 374, 2011, págs. 16-25
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Feliu Formosa Torres(Sabadell, 1934) és un escriptor que ha conreat la poesia i el dietarisme, i que té una llarga trajectòria com a home de teatre i com a traductor. quan el seu pare, militant del POUM, va tornar de l'exili, se'n va anar a vire a Barcelona. Als quinze anys va descobrir la poesia de les generacions castellanes del 27 i del 98, i la novel·la de Balzac, Dickens i Dostoieveski. El 1959 es va llicenciar en Filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Membre de la generació del Paranimf, el 1958 va ingressar al PSUC, partit del qual, tot i que en va formar part de l'aparell de propaganda, sempre en va ser crític. Conscient del paper d'agitació política que podia fer el teatre, després d'una estada a Alemanya el 1959-60, va iniciar la seva dedicació al teatre independent, en grups com Gil Vicente o el Grup de Teatre Independent, reflectida a Per una acció teatral (1971) i en obres com A la paret, escrit amb guix (amb A. Quintana, 1967). Llagarment familiaritzat amb l'obra de Bertolt Brecht, que començà a traduir el 1963, és autor de muntatges com L'encens i la Carn (1965) i Cel·la 44 (1970. A partir de 1975 va ser professor a l'Institut del Teatre. Els primers anys setanta són claus en la seva trajectòria: el 1972 abandona el PSUC i comença un procés d'autoanàlisi que el porta a escriure poesia i a redactar un molt celebrat dietari, El present vulnerable (1973-78) (1979). Ha publicat dotze llibres de poesia, el més premiat dels quals Semblança (1986); la majoria es troben aplegats a Darrere el vidre. Poesia 1972-2002 (2004). Més recentment, ha escrit nous lliuraments dietarístics (A contratemps i el Somriure de l'atzar, 2005 i Sala de miralls,en curs de publicació). com a traductor, tant al castellà com al català, ha publicat més de 120 títols, la meitat d'ells de teatre. ha tradüit, fonamentalment, autors alemanys com Bernhardt, Böll, Brecht, Dürrenmatt, Kaftfa, kleist, Handke, klaus i Thomas Mann, Rilke, Joseph Roth, Schiller, Schnitzler, Peter Weiss i dramaturgs com Ibsen, Strindberg i Txèkhov. Ha rebut nombrosos reconeixements, entre els quals el Premi d'honor de les lletres catalanes(2005)