El departament francès dels Pirineus Orientals, l’històric Rosselló, atresora un conjunt extraordinari de monuments de Setmana Santa o de Dijous Sant, manifestació plàstica representativa de l’anomenada arquitectura efímera. El present article recull, a través de tres exemples procedents de les esglésies de Planès, Calmella i La Tor de Querol, les característiques tipològiques i estructurals dels monuments conservats, i les diferents solucions aportades pels conservadors-restauradors en els sistemes de presentació i exhibició, condicionades pels materials amb els quals estan fabricats els monuments i també pels espais que els acullen.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados