A principis del segle XX un grup de restauradors italians començà a arrencar pintures murals romàniques d’esglésies dels Pirineus per a bene ci d’alguns particulars. La Junta de Museus, un cop assabentada dels fets, reconduí la situació i aconseguí que els mateixos tècnics arrenquessin alguns dels conjunts més importants però, aquest cop, per portar-los al Museu de Barcelona. En aquest article –síntesi d’un treball nal– explicarem amb més detall la participació d’un dels tècnics italians, Arturo Cividini, amb la intenció d’entendre un poc millor les circumstàncies històriques i tècniques en què es desenvolupà aquest episodi tan important de la restauració a Catalunya.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados