A què ens referim quan parlem de Moviment Social? Com podem analitzar-lo?

• Josep Pont Vidal ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Revista catalana de sociologia, ISSN-e 2013-5149, ISSN 1136-8527, Nº. 8, 1999, págs. 43-64
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    Frente a las multiples formas de acci6n colectiva que vivimos, nos encontramos tambien con una inflacion de conceptos. Diferentes teorfcos definen el fenomeno de formas muy variadas: mientras que unos hablan de una continuidad de los Nuevos Movimientos Sociales, otros lo hacen de movimientos sociales urbanos (MSU), hasta de ^,novfsimos,> movimientos soeiales, y de acciones de masas no identificadas. existiendo en nmchos casos una confusion a la hora de definir entre movimientos sociales y movimientos politicos. El articulo consta de dos partes: En una primera parte, se conceptualiza el fenomeno a partir de las posibilidades y lfmitaciones de los pantos de vista te6ricos de la mobilizacion de recursos y de la historicidad. En la segunda parte se propone no modelo operativo para el analisis de los movimientos sociales, el coal sintetiza los niveles macro y micro, definidos como la mobilizacion a macroescala (grupos que configuran y fornian parte del movimiento), y la mobilizacion a microescala (referente a los motivos para la part icipacion no convencional).

  • català

    Davant de les multiples formes d'acció col•lectiva que vivim, ens trobem amb una inflació de conceptes. Diversos teòrics els defineixen de formes molt variades: mentre que ens parlen de la continuitat dels Nous Moviments Socials, d'altres ho fan des de Moviments Socials Urbans (MSU) fins a novissims moviments socials i accions de masses no identiticades, etc., i en molts casos es genera confusió a I'hora de definir entre moviments socials i moviments politics. L'article consta de dues parts. A la primera es conceptualitza aquest fenòmen a partir de les possibilitats i les limitacions dels punts de vista de la mobilització de recursos. La segona part proposa un model operatiu per a l'anàlisi dels moviments socials que sintetitza els nivells macro i micro, definits com a mobilització a macroescala (grups que configuren i formen part del moviment) i mobilització a microescala (motius personals per a la participació no convencional).

  • English

    Among the diverseforms of collective action we are currently living, there is an inflation of concepts. Different theorists define them in various ways: whilst ones speak about the continuity of the New Social Movements, others talk about urban social movements (USM), and even the , newest- social movements, and unidentified mass actions, etc. In many cases, there is still confusion when trying to distinguish between social movements and political movements. The article has two parts: First. this phenomenon is conceptualised starting from the possibilities and limitations of the viewpoints of resource mobilisation and historicity. Second, we propose an operational model to analyse social movements, which summarises the macro and micro levels, defined as mobilisation on a macroscale (groups that make up and take part in the movement), and mobilisation on a microscale (personal reasons for a non-conventional participation).