Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de La Decadència del multiculturalisme

Michel Wieviorka

  • español

    El debate sobre el multiculturalismo se generó al final de los años sesenta y, desde entonces, ha evolucionado considerablemente. Nació de dos fuentes principales, una concreta y política y otra más teórica y filosófica.

    Actualmente nos obliga a volver a pensar de nuevo las concepciones relativas a la modernidad y a la herencia de los ilustrados. El multiculturalismo es una respuesta institucional a la existencia, en el seno de un mismo Estado-nación, de varias identidades culturales particulares que esperan ser reconocidas públicamente. Ha sido criticado desde dos frentes opuestos:

    se le reprocha que rechace los valores universales y que mine la herencia relacionada con lo predominante de una cultura. Como respuesta, el «multiculturalismo bien temperado» representa un esfuerzo para que las distintas identidades culturales sean reconocidas y respetadas y que, a la vez, éstas respeten los valores universales. A pesar del desafío que supone el aumento de las identidades culturales, el multiculturalismo está asociado, en último término, a concepciones políticas anticuadas y presenta lí- mites importantes. El espacio de las identidades culturales a menudo es «global» y las peticiones de reconocimiento que deben formular no se pueden satisfacer con respuestas desde el Estado-nación. Entonces, el multiculturalismo resulta insuficiente e inadaptado, puesto que los retos a los que quiere dar respuesta desbordan el marco en el que se ha concebido, y corresponde al final de una época, y no tanto a la entrada en una nueva era.

  • català

    El debat sobre el multiculturalisme es generà a finals dels anys seixanta i, des d’aleshores, ha evolucionat considerablement. Va néixer de dues fonts principals, una de concreta i política i una altra de més teòrica i filosòfica. Actualment ens obliga a repensar de bell nou les concepcions relatives a la modernitat i a l’herència dels il·lustrats. El multiculturalisme és una resposta institucional a l’existència, en el si d’un mateix Estat-nació, de diverses identitats culturals particulars que esperen ser reconegudes públicament.

    Ha estat criticat des de dos fronts oposats: se li retreu que rebutgi els valors universals i que mini l’herència relacionada amb el predomini d’una cultura. Com a resposta, el «multiculturalisme ben temperat» representa un esforç perquè les diverses identitats culturals siguin reconegudes i respectades i que, alhora, aquestes respectin els valors universals. Tot i el desafiament que suposa l’augment de les identitats culturals, el multiculturalisme resta associat, en darrer terme, a concepcions polítiques antiquades i presenta límits importants. L’espai de les identitats culturals sovint és «global» i les peticions de reconeixement que han de formular no es poden satisfer amb respostes des de l’Estat-nació. Aleshores, el multiculturalisme esdevé insuficient i inadaptat, ja que els reptes als quals vol donar resposta desborden el marc en què s’ha concebut, correspon a la fi d’una època, més que no pas a l’entrada a una nova era


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus