Resumen de La Teoria social de la religió de Pierre Bourdieu (1930-2002)

Pere Negre Rigol

• español

  Aun cuando la teoría social de la religión de Bourdieu forma una parte muy limitada en el conjunto de su obra, el autor la aborda ampliamente mediante su paradigma constructivista.

  Este paradigma se basa en dos modelos heurísticos, el de los campos de juego que configuran la geografía social y el de varios tipos de capital, no sólo económico, sino también educativo, cultural, artístico, religioso, etc. Así, el capital simbólico del lenguaje explica alegó- ricamente la génesis y reproducción de los mitos y de los ritos religiosos. Bourdieu se sitúa en un punto de equilibrio entre Marx, Durkheim y Weber, pese a que se inspira sobre todo en este último autor y, más concretamente, en su tratado de los portadores de las religiones.

  Así, reduce la religión a su institución y, finalmente, a su jerarquía. Especialmente, en la interpretación de algunos hechos aislados de los que deduciríamos un cierto desconocimiento de la Iglesia católica, mayoritaria en su propio país. Al final se comentan sumariamen

• català

  Tot i que la teoria social de la religió de Bourdieu forma una part molt limitada en el conjunt de la seva obra, l’autor l’aborda a bastament mitjançant el seu paradigma constructivista.

  Aquest paradigma es basa en dos models heurístics, el dels camps de joc que configuren la geografia social i el de diversos tipus de capital, no només econòmic, sinó també educatiu, cultural, artístic, religiós, etc. Així, el capital simbòlic del llenguatge explica al·legòricament la gènesi i reproducció dels mites i dels ritus religiosos. Bourdieu se situa en un punt d’equilibri entre Marx, Durkheim i Weber, malgrat que s’inspira sobretot en aquest últim autor i, més concretament, en el seu tractat dels portadors de les religions. Així, redueix la religió a la institució i, finalment, a la jerarquia. Especialment, en la interpretació d’alguns fets aïllats dels quals deduiríem un cert desconeixement de l’Església catòlica, majoritària en el seu propi país. Al final es comenten sumàriament alguns reduccionismes de la seva teoria social, partint de la seva aplicació a la religió.

• English

  Although the Bourdieu’s social theory of religion is a very limited part in all his work, the author deals extensively by the constructivist paradigm. This paradigm is based on two heuristic models, the playing fields that shape the social geography and the various types of capital, not only economic but also educational, cultural, artistic, religious, etc. Thus, the symbolic capital of language allegorically explains the genesis and reproduction of myths and religious rites. Bourdieu is at an equilibrium point between Marx, Durkheim and Weber, although he relies mainly on the latter and, more specifically, on his treatise of bearers of religions. Thus, he reduces the religion to its institution, and ultimately to its hierarchy. Especially in the interpretation of some isolated facts from which we could deduct a misunderstanding of the Catholic Church, which has the majority in his own country. Finally, we briefly discuss some reductionism in his social theory, from its application to religion.