Una de las estrategias cada vez más extendidas, sobre todo entre las mujeres de clase media, para hacer frente a la complejidad y la actividad sincrónica de la vida cotidiana es la externalización al mercado del trabajo doméstico y de cuidado. Cabe preguntarse, sin embargo, bajo qué condiciones se efectúa dicha externalización, es decir, si se efectúa siguiendo unas pautas laborales (neo)servilistas, donde el imaginario del «criado» todavía se hace muy presente o, de forma diferente, se efectúa siguiendo unos criterios de «calidad» y una voluntad de profesionalizar este trabajo. El objetivo de las siguientes páginas es preparar el terreno teórico para estudiar los mecanismos de gestión de la mano de obra en el mercado del trabajo doméstico asalariado (TDA), en el contexto español; un análisis que puede servir para revelar algunas de las tendencias recientes que se están perfilando en este proceso de mercantilización.
Una de les estratègies cada cop més esteses, sobretot entre les dones de classe mitjana, per a fer front a la complexitat i l’activitat sincrònica de la vida quotidiana és l’externalització al mercat del treball domèstic i de cura. Cal preguntar-se, però, sota quines condicions s’efectua aquesta externalització, és a dir, si s’efectua seguint unes pautes laborals (neo)servilistes, on l’imaginari del «criat» encara és molt present o, de forma diferent, s’efectua seguint uns criteris de «qualitat» i una voluntat de professionalitzar aquest treball. L’objectiu de les següents pàgines és preparar el terreny teòric per a estudiar els mecanismes de gestió de la mà d’obra en el mercat del treball domèstic assalariat (TDA), en el context espanyol; una anàlisi que pot servir per a desvelar algunes de les tendències recents que s’estan perfilant en aquest procés de mercantilització
Nowadays, one of the most widespread strategies —especially among women of medium class—, to face the complexity and the synchronic activity of the everyday life is the transposition to the market of the domestic and care work. It is necessary to think, however, under which conditions this commodification is made, if it is made following a (neo)servilist pattern of work, where the social imaginary of the «servant» is still present or, on the contrary, is made following some criteria of «quality» and a will of professionalizing this work. The goal of the following pages is to prepare the theoretical terrain for studying the mechanisms of management of the workforce in the market of the wage-earning domestic work, in the Spanish context; an analysis that can be useful for revealing some of the recent trends that are outlining this process of commodification.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados