De la plaza de toros al teatro de ópera: idiosincrasia y (socio)semiosis del pasodoble escénico

• Mario Lerena ^[1]
  1. [1] Conservatorio Profesional Municipal de Música de Barakaldo (España)
• Localización: Quadrivium, ISSN-e 1989-8851, Nº. 6, 2015 (Ejemplar dedicado a: Actas del Congreso Internacional “La música a la mediterrània occidental” Xarxa de Comunicació intercultural Valencia, 23-25 de julio de 2014)
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    Análisis de la presencia del pasodoble como tópico músico-teatral de los repertorios líricos (zarzuela y ópera) de los siglos XIX y XX, en relación con su contexto escénico y social. En el caso mayoritario de los géneros más populares, se comprueba que tales músicas aparecen ligadas a situaciones de celebración festiva, a menudo con un claro componente de exaltación nacional o regional. Sin embargo, otras obras de talante más trágico también hacen usos irónicos de este ritmo como metáfora de violencia y pasión irracionales. Este sentido crítico puede relacionarse con el discurso «antiflamenquista» común a intelectuales del entorno de la llamada «generación del 98». A este respecto, resulta muy ilustrativo el caso de la ópera El Gato Montés (Valencia, 1917), de Manuel Penella, incluidas las circunstancias y la recepción que acompañaron a su estreno. Por fin, la ambivalencia semántica del pasodoble escénico alcanza su punto culminante en la obra del último gran representante de la tradición lírica española, Pablo Sorozábal (1897-1988). De especial interés son las connotaciones políticas y de “género” que muchas de estas expresiones adquieren en virtud de la histórica asociación del pasodoble a entornos militares y taurinos

  • català

    Anàlisi de la presència del pasdoble com a tòpic músico-teatral dels repertoris lírics (sarsuela i òpera) dels segles XIX i XX, en relació amb el seu context escènic i social. En el cas majoritari dels gèneres més populars, es comprova que aquests músiques apareixen lligades a situacions de celebració festiva, sovint amb un clar component d'exaltació nacional o regional. No obstant això, altres obres de tarannà més tràgic també fan usos irònics d'aquest ritme com a metàfora de violència i passió irracionals. Aquest sentit crític pot relacionar-se amb el discurs «antiflamenquista» comuna a intel·lectuals de l'entorn de l'anomenada «generació del 98». Referent a això, resulta molt il·lustratiu el cas de l'òpera El Gato Montés (València, 1917), de Manuel Penella, incloses les circumstàncies i la recepció que van acompanyar a la seva estrena. Per fi, l'ambivalència semàntica del pasdoble escènic aconsegueix el seu punt culminant en l'obra de l'últim gran representant de la tradició lírica espanyola, Pablo Sorozábal (1897-1988). D'especial interès són les connotacions polítiques i de "gènere" que moltes d'aquestes expressions adquireixen en virtut de la històrica associació del pasdoble a entorns militars i taurins.

  • English

    We propose an analysis of the pasodoble as a musical and theatrical topic in stage repertoires (i.e., zarzuela and opera) during the 19th and 20th centuries. In the most common case of popular genres, such music appears linked to contexts of merry celebrations, often as a token of national or regional praise. However, this rhythm is also ironically used as a metaphor of irrational violence and passion, in some heavier works. That critical sense can sometimes be credited to the «anti-flamenco» stream raised among the intelligentsia in the environs of the «generation of 1898». In that regard, we find highly explanatory the case of Manuel Penella’s opera El Gato Montés (Valencia, 1917), together with the circumstances and reception that surrounded its own premiere. Finally, the ambivalent semantics of the theatrical pasodoble is displayed at full blast in the work of Pablo Sorozábal (1897-1988), an author that somehow represents the last word of that Spanish stage tradition. Moreover, we observe some remarkable gender and political connotations in many of those titles, due to the historical bounds of the pasodoble with military and bullfighting milieus.