Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


La música y los músicos, objetos exóticos para configurar la imagen del caballero y su casa

    1. [1] Universidad de Valladolid

      Universidad de Valladolid

      Valladolid, España

  • Localización: Quadrivium, ISSN-e 1989-8851, Nº. 6, 2015 (Ejemplar dedicado a: Actas del Congreso Internacional “La música a la mediterrània occidental” Xarxa de Comunicació intercultural Valencia, 23-25 de julio de 2014)
  • Idioma: español
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Durante los reinados de Juan II y Enrique IV la nobleza castellana utilizó la música como herramienta recurrente para su consolidación como estamento ideal, en uno de los momentos más interesantes en el desarrollo del gusto por el exotismo y la sensualidad en Europa, cuando la sofisticación de las cortes se medía, ya a nivel internacional, por su atención a lo percibido en cada situación por cada uno de los sentidos. El papel que la música jugó con otras manifestaciones artísticas efímeras como el vestido, el perfume o la gastronomía, en la creación de las ambientaciones cortesanas, puede rastrearse en inventarios, libros de cámara, tratados y crónicas. En los ámbitos más exclusivos, las descripciones se esmeran en mencionar sus aptitudes para tañer, cantar o danzar, y los inventarios privados recogen instrumentos musicales. Mientras, en su faceta pública encontramos referencias al intercambio de músicos entre la corte del Rey y sus señores, a caballeros castellanos que disfrutan de experiencias musicales en sus viajes, o a músicos castellanos hallados por nobles viajeros, altamente considerados en cortes lejanas. Como objetos esenciales para la exhibición del lujo, los músicos se representaron en las vajillas y paramentos textiles, se vistieron a juego con el mobiliario de capillas y con trajes extraños diseñados para resaltar su procedencia foránea, e incluso llegó a educarse a esclavos de otra raza como cantores, en el culmen de la vinculación de lo musical con el deleite de lo exótico

    • català

      Durant els regnats de Joan II i Enric IV la noblesa castellana va utilitzar la música com una eina recurrent per a la seva consolidació com a estament ideal, en un dels moments més interessants al desenvolupament del gust per l’exotisme i la sensualitat a Europa, quan la sofisticació de les corts es mesurava, ja a nivell internacional, per la seva atenció a allò percebut dintre de cada situació per cadascun dels sentits. El paper que la música va jugar amb altres manifestacions artístiques efímeres com el vestit, el perfum o la gastronomia, a la creació de les ambientacions cortesanes, pot rastrejar-se en inventaris, llibres de càmera, tractats i cròniques. Als àmbits més exclusius, les descripcions s’acuren a esmentar les seves aptituts per tocar, cantar o dansar, i els inventaris privats recullen instruments musicals. Mentre, en la seva faceta pública trobem referències a l’intercanvi de músics entre la cort del Rei i els seus senyors, a cavallers castellans que gaudeixen d’experiències musicals als seus viatges, o a músics castellans trobats per nobles viatgers, altament considerats dintre de les corts llunyanes. Com objectes essencials per a l’exhibició del luxe, els músics es van representar sobre les vaixelles i els paraments tèxtils, es van vestir a joc amb el mobiliari de capelles i amb vestits estranys dissenyats per ressaltar la seva procedència forana, i fins i tot es van educar esclaus d’una altra raça com cantors, en el punt més àlgid de la vinculació d’allò musical amb el fet de gaudir d’allò exòtic.

    • English

      During the reigns of Juan II and Enrique IV the Castilian nobility used music as a tool to identify their established ideals in one of the most interesting moments in the development of taste for exoticism and sensuality in Europe, when the sophistication of courts was measured even at an international level by attention to and perception of how to awaken the senses. In the most exclusive areas, descriptions are careful to mention their ability to play, sing or dance, private inventories collected musical instruments, and chamber records list numerous organists, comperes, harpists and chamber singers . Meanwhile, in the public arena we find references to exchanges of musicians between the court of the king and his lords, Castilian knights who enjoy musical experiences on their travels (which would never dare to tell if they occurred in Castile), or to musicians found in noble Castilian society who were highly regarded in distant courts. As an essential element in the demonstration of a life of luxury, musicians were represented in the patterns of crockery and textiles, and dressed to match the furniture of chapels where they performed. They would have been dressed in outlandish costumes designed to highlight their foreign origin, and even required to teach slaves to sing, at the height of the culture and its growing to associate music with the notion of luxury


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno