Resumen de Estigmació territorial i vulnerabilitat: una aproximació quantitativa
Miguel Rubiales Pérez, Jordi Bayona i Carrasco, Ernest Ruiz i Almar, Isabel Pujadas Rúbies
La vulnerabilitat social i l’estigmatització territorial són dos factors que es retroalimenten. Sota un règim d’acumulació flexible (Harvey 1990), el component espacial juga un paper cada cop més determinant. Així, Wacquant parla d’una metròpolis dual, definida, entre altres trets, per la “fixació i l’estigmatització territorial” i per “la pèrdua d’un entorn viable” (Wacquant, 2007 i 2008). Per Waquant, Slater i Pereira (2014) l’estigmatització territorial és un dels elements clau en les dinàmiques de discriminació i transformació de les metròpolis actuals.
En aquesta línia, l’objectiu del present treball és analitzar les relacions entre vulnerabilitat i estigmatització, en especial en la seva dimensió territorial. La seva associació és tan intensa que estem parlant d’elements intercanviables? Potser, dins de les posicions menys afavorides, uns col·lectius i territoris coneixen situacions de major privació material mentre per d’altres s’experimenta una major privació simbòlica.
Es proposa una aproximació quantitativa i empírica a aquestes diferències per tal d’explorar aquesta interacció, prenent com a àmbit d’anàlisis les cinc majors regions metropolitanes d’Espanya.
Així, i emprant les dades del Cens de 2001 a escala de secció censal, el treball contempla:
1) Una proposta d’un índex d’estigmatització territorial; 2) La recuperació de l’índex de vulnerabilitat socioeconòmica que va formular el Ministerio de Fomento;
3) A partir d’un anàlisis de contrast de la concentració espacial de valors extrems (autocorrelacions espacials), es determinen tres tipus d’espais metropolitans desafavorits: aquells que concentren els majors valors de vulnerabilitat i estigmatització, aquells en els que prima la vulnerabilitat, i aquells en els que domina l’estigmatització; per finalment, 4) a partir de la localització espacial de cada zona i de la seva composició poblacional, s’establiran una sèrie de criteris que associen i diferencien les dinàmiques de discriminació material i estigmatització simbòlica.
