Canvi social i processos de transformació urbana en un context de crisi a les perifèries urbanes de les grans Àrees Metropolitanes d'Espanya: El cas de la Regió Metropolitana de Barcelona

• Autores: Màrius Domínguez Amorós, Montse Simó i Solsona, Lidia Daza Pérez
• Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, págs. 61-62
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen

  • La comunicació té l’objectiu de presentar la perspectiva metodològica i tècnica que s’ha emprat per aproximar-se a les trajectòries individuals i familiars i les anàlisis del canvi social. La recerca que s’està desenvolupant actualment pretén identificar les conseqüències de la crisi actual en el desenvolupament de les perifèries urbanes, amb especial interès en les àrees d'urbanisme dispers de la Regió Metropolitana de Barcelona i el seu paper en les transformacions urbanes recents.

    L’any 2005, es va dur a terme un estudi on s’incidia en els efectes de la dispersió urbana sobre la sostenibilitat social, posant de manifest que un bon funcionament social anava associat a la densitat, heterogeneïtat i qualitat de les relacions socials. Una dècada més tard, i sota una perspectiva d'estudi longitudinal, es visita novament l'urbanisme dispers amb per estudiar com ha afectat el canvi de cicle econòmic a les famílies que viuen en l’urbanisme dispers. La hipòtesi és que l'impacte de la crisi hauria col·locat en una situació desafavorida a determinades àrees perifèriques i de manera més intensa a aquelles on “l’aïllament" és evident.

    Per dur-lo a terme, s’ha realitzat una enquesta per qüestionari per tal de conèixer els possibles factors de vulnerabilitat (en la dimensió econòmica, física, política i social). L'enquesta s'aplica a la Regió Metropolitana de Barcelona i s’entrevista la mateixa mostra que va ser objecte d'estudi a l'any 2005 (en la mesura del possible i establint els corresponents mecanismes de substitució mostral).

    S’incidirà en tres elements fonamentals: en primer lloc, donar compte de la recollida de la informació; concretament, el tipus de preguntes utilitzades i la forma d’aproximarse a les idees de trajectòria i canvi propi disseny mostral; per, en darrer lloc, donar compte de les dades fonamentals del treball de camp.