La carrera científica d'homes i dones en un model neoliberal de gestió de la ciència: Estudi d'un cas
- Autores: Agnès Vayreda i Duran, Ester Conesa Carpintero, Ana M. González Ramos
- Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, págs. 116-117
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
La ciència ha esdevingut model de progrés econòmic per a la majoria de governs occidentals (Scadaffi, 2011, Fassa, 2013).
Aquest canvi es caracteritza pels discursos de la competència, la responsabilitat i l’excel·lència que produeixen un imaginari d'un investigador aparentment disembodied (Mahlck 2013: 65). La lògica neoliberal condueix a aquests joves a convertir-se en 'empresaris acadèmics ' cosa que implica la gestió de si mateixos i de les seves carreres (Morley, 2016), a desenvolupar estratègies individualitzades (Fassa, 2013) a convertir-se en subjectes flexibles sobre els que s’exerceix una forta pressió física i mental (Davies and Petersen. 2005; Acker, 2008) fins al punt de transformar-se en subjectes d’ "autoexplotació" (Byung-Chul Han, 2010) i de manera que la carrera acadèmica centra la seva vida. Aquest règim es basa en ideals que reforcen la cultura organitzacional masculinitzada i viril (Davies and Thomas (2002); Morley (2013; 2016).
Presentem els resultats d'un estudi de cas d'un centre de recerca, altament competitiu i orientat a la internacionalització, en el camp de les ciències i ubicat a Barcelona. Hi realitzàrem entrevistes individuals semiestructurades a doctorands i postdoctorands, i recollirem documentació pública del centre. Hem explorat l'hegemonia masculina i viril del model d’organització de la ciència del cas estudiat i de quina manera el sistema combat possibles resistències de part dels i les investigadores.
Dirigim la nostra atenció cap a les pràctiques de subjectivació (Foucault) dels científics i científiques que giren entorn de l'exercici de la autopromoció, sacrifici i competitivitat exigits pel sistema. El producte d'aquests processos de subjectivació és un subjecte que tracta els efectes del neoliberalisme com una qüestió personal, fent-se responsable de la seva sort i de la seva dissort, cosa que impedeix l’evolució de resistències cap al sistema. Les autores assenyalen que les dones entrevistades es troben enmig de tensions i, amb més freqüència que els homes, són víctima de les contradiccions inherents al sistema neoliberal.
