Resumen de Repensant la conservació: cap a un canvi de paradigma
Des de mitjan anys vuitanta fins ara, la biologia de la conservació s’ha escindit en dos camps quasi independents: la gestió i l’ecologia de la conservació. Hem assistit a la recuperació de les espècies amenaçades de gran envergadura i a la disminució de les petites i comunes. A més, l’abandó del món rural ha permès l’expansió de les espècies forestals i ha perjudicat les d’espais oberts, vinculades a les labors agrícoles tradicionals. Moltes espècies de fauna antany refugiades inicien ara un procés d’eixida del refugi i de pèrdua de por a l’ésser humà. I cada vegada s’ocupen amb més èxit els ambients antropitzats. En definitiva, ens dirigim cap a un món reconciliat quant a la relació entre l’ésser humà i la fauna salvatge, una situació que serà beneficiosa, però també plantejarà nous reptes.
