Reptes i certeses d'un festival que fa 40 anys. Evolució dels Festibal Internacional de Cinema Independent d'Elx

• José F. Cámara Sempere ^[1]
  1. [1] Cineclub Luis Buñuel, España
• Localización: La Rella: anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, ISSN-e 1886-1032, Nº. 30, 2017, págs. 11-45
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Challenges and certitudes of a festival that celebrates its 40th edition. Evolution of the International Festival of alternative cinema of Elx.
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    L’aniversari redó d’un festival dedicat a la divulgació d’una expressió artística com el cinema, subjecte a l’evolució tècnica que fa servir formalment, ens facilita l’oportunitat de detindre’ns per a analitzar-ne la seua evolució, molt paradigmàtica en el cas del Festival Internacional de Cinema Independent d’Elx. En els seus quaranta anys d’història ha respost a inquietuds socials i regulacions polítiques d’èpoques molt diferents més enllà de la repercussió cultural i l’empenta industrial, lluitant contra la particular idiosincràsia de la producció i distribució de curtmetratges que arrossega una sèrie de prejudicis i menyspreus de complexa extirpació. És el curtmetratge una de les més suggeridores eines per a la creació audiovisual, i no solament com a pràctica formativa per a tot aquell professional que pretén dedicar-se al cinema, sinó com a mitjà d’investigació per les infinites potencialitats de l’estètica. Perduda la càrrega ètica que tingueren els curts durant els inicis d’un Festival, que es va impregnar de la reivindicació per una democràcia també d’àmbit cultural, en una ciutat com a Elx, cosa que afavorí la tasca del Cineclub Luis Buñuel, que el va crear amb el repte de fer visible el cinema invisible, el Festival, ara per ara, ha d’interrogar-se, assentada la revolució digital, sobre la vigència d’un tipus de cinema creat i produït fora dels circuits del mercat.

  • English

    The perfect anniversary for a festival designed for spreading an artistic expression such as cinema, subject to the technical evolution it formally uses, gives us the opportunity to pause and examine its evolution, which is very exemplifying in the case of Elx’s International Independent Film Festival. Throughout its 40-year history, the Festival has responded to social concerns and political regulations of very different times beyond the cultural impact and the industrial footprint, struggling against the particular idiosyncrasy of production and distribution of short films, marked by a number of prejudices and disregarded in a way that is hard to eradicate. Short films are one of the most suggesting tools for audiovisual creation, not only as a means of educational training for professionals who are trying to work in the film industry, but also as a means of research due to their infinite aesthetic potentialities. Elx was claiming for cultural democracy too, which favoured Cineclub Luis Buñuel’s challenge to create the Festival in order to make invisible cinema visible. Now that short films have lost the ethical load they used to carry in the early years of the Festival, and once the digital revolution is consolidated, it’s time to examine the state of a kind of cinema made off the beaten track.